Carles Puigdemont (president, eurodiputat i exiliat polític català) és lliure a la Unió Europea però estaria pres a Espanya, Turquia i Abu Dhabi on no es respecten els drets i les llibertats de les persones i dels pobles. Una de les seves afirmacions mes significatives és aquesta: “Vam anar a l’exili perquè no reconeixíem el 155. Tot allò que hem fet aquests darrers quatre anys va en el camí de la reversió d’aquest cop d’estat”,
2.- Un altre victòria jurídica i política de Puigdemont a Europa, ara a Itàlia. Totes aquestes victòries afavoreixen la legítima independència de Catalunya, la seva projecció internacional. Alhora és un nou eurofracàs del règim espanyol, mostra la seva crisi irreversible i fa un gran ridícul institucional.
3.- Victòria personal. Els exiliats polítics catalans -com els presos, els indultats, els perseguits- son tractats com delinqüents violents a l’estat espanyol, però son considerats demòcrates i pacífics a l’Europa democràtica. Per això, Puigdemont i els altres exiliats viuen lliurement a tots els països de la Unió Europea. Puigdemont és el principal enemic a abatre per la Moncloa i l’annexionisme unionista, però és consolida com el gran referent nacional i internacional de independentisme
4.- Crisi estructural. Les victòries de Puigdemont implica que les estructures policial i judicial, amb els jutges Manuel Marchena i Pablo Llarena al davant, estiguin cada vegada mes i mes desacreditats a la UE.
5.- Crisi política. Pedro Sánchez (PSOE) i Pablo Casado (PP), saltant-se la divisió de poders que es bàsica en una democràcia, es comprometen a portar a Carles Puigdemont davant el Tribunal Suprem i tancar-lo a la presó. Utilitzen l’aparell judicial per obtenir l’objectiu polític de la liquidació del sobiranisme. Coincidència ultra espanyolista. El tàndem Sánchez / Casado, però, no exigeixen el retorn del fugat Juan Carlos a Espanya ni volen investigar aquest cas, ni quin pressupost s’hi destina. ¿Quant costa a l’estat espanyol perseguir obsessivament a Puigdemont per terra, mar i aire? ¿Quant costa mantenir l’estada de Juan Carlos en hotels luxosos d’Abu Dhabi?
6.- Crisi mediàtica. La premsa espanyola, des de El Español i La Razón fins a La Vanguardia i El Periódico, ben subvencionats, participen d’aquest joc. Omplen les seves pàgines amb editorials propagandístics i articles despectius cap Puigdemont al que intenten desacreditar com president legítim, com polític i com persona. ¿Quan els demòcrates espanyols diran prou a aquesta disbauxa política i mediàtica?
7.- Crisi institucional. També el règim monàrquic espanyol està tocat per l’afer Puigdemont. El divorci entre la monarquia espanyola i Catalunya es creixent com ho demostren els resultats electorals. Fa angúnia que la monarquia borbònica tingui el suport explícit i activista, entre altres, de PP, VOX, Cs. Gent amb adn franquista. Lògic. Juan Carlos va ser imposat com a rei pel dictador Francisco Franco. Avui, i des de fa mes d’un any, el pare de Felipe VI es un fugat a causa d’obscurs afers financers i de faldilles. Viu a cos de rei a Abu Dhabi, un emirat on no es respecten els drets polítics i humans. Hi ha partits, sobretot els independentistes, que exigeixen una comissió parlamentaria per investigar el cas del rei emèrit. Però els borbònics i juancarlistes PSOE, PP, VOX i Cs ho impedeixen.