L’1 d’octubre del 2017 presenta dos models de societat i de nació que es confirmen en aquests darrers quatre anys. Espanya contra Catalunya. Annexionisme repressor contra sobiranisme. Imposició sense urnes contra proposta amb urnes. Es a dir, l’annexionisme o unionisme espanyol, que s’auto qualifica de constitucionalista, imposa la repressió i intenta confiscar urnes amb porres contra el sobiranisme amb urnes i sense porres. La imatge picassiana del Guernica, amb les precisions adequades, es aplicable a la situació viscuda pel poble català.

 2.- El sobiranisme i l’independentisme català expressa l’1 d’octubre a les urnes que la relació entre Catalunya i Espanya ha de basar-se sobre la democràcia, la llibertat, la solidaritat, els drets de les persones i els pobles inclòs el de l’auto determinació, l’amnistia i el mutu respecte a la sobirania d’ambdues nacions. 

 3.- Davant aquest plantejament radicalment democràtic del catalanisme, que al segle XXI és majoritàriament independentista segons els resultats electorals, s’aixeca un mur espanyolista de dretes, esquerres i quintacolumnistes. Contra l’alliberament sobiranista hi ha ha la imposició dels qui confisquen urnes o les trenquen segons l’estil feixista de José Antonio Primo de Rivera. Hi ha la monarquia imposada pel dictador Franco Franco en la persona de Juan Carlos, avui fugit per obscurs afers financers i de faldilles. Hi ha el borbònic i juancarlista Pedro Sánchez amb el seu “nunca jamás” a respectar els drets i les llibertsts de totes les persones i de tots els pobles. Hi ha el Monoaznar delirant que defensa la Monoespanya, el Monolingüisme, la Monocultura, el Monofranquisme, el Monohispànic, El Monoterritorial, el Monojudicial amb els inefables Monomarchena i Monollarenas…