Un Felipe González, com fa el PSOE de Miquel Iceta i Salvador Illa, avala al fugat Juan Carlos i menysprea al demòcrata i sobiranista president català exiliat dient que “ningú no es mes capaç de fer el ridícul que Puigdemont”.

2.- Però és Carles Puigdemont qui, amb el suport jurídic dels seus advocats, deixa un cop mes en ridícul a l’aparell judicial i policial del règim espanyol a la Unió Europea, i als qui li donen suport com el grotesc Felipe González. “Grotesc: Que fa riure per las seva estranyesa, extrema lletjor, absurditat” (Diccionari de la llengua catalana).

3.- El que ha de fer el ridícul i grotesc Felipe González es contestar unes preguntes que l’afecten personalment i a la democràcia del Reino de España en procés de deteriorament. ¿Per què el Partido socialista obrero Español (PsoE) es “mucho español” i ja no manté ni l’aparença republicana? ¿Per què el PsoE és servilment borbònic i avala l’actuació del fugat Juan Carlos I, rei imposat pel dictador Francisco Franco? ¿Per què el PsoE, que enganya presentant-se com federal, no ha federal mai res ni s’espera que ho faci? ¿Consideren Felipe González i el PsoE que les clavegueres de l’estat i el terrorisme dels GAL estan reconeguts en la Constitució? ¿Per què Felipe González, Josep Borrell i altres s’han solidaritzat públicament amb els condemnats per la seva vinculació amb els GAL?

4.- El covard Felipe González no contestarà. El seu silenci, ambigüitat i patrioterisme estil GAL contrasten amb la postura democràtica de Carles Puigdemont. El president exiliat vol i proposa una república catalana… No avala als borbons ni el juancarlisme…  Vol una Catalunya independent que mantingui amb Espanya una relació basada en la democràcia, la llibertat, la solidaritat i el mutu respecte a les sobiranies d’ambdues nacions… Denuncia la guerra bruta, les clavegueres de l’estat, tot terrorisme, també els del GAL.

5.- També a diferencia dels ultra espanyolistes Felipe Gozález i Pedro Sánchez, el que propugna Carles Puigdemont es que s’acabi la repressió, que hi hagi l’amnistia que es possible constitucionalment, que es respectin els drets humans, inclòs el de l’auto determinació.   Constitució (10.2): “Les normes relatives als drets fonamentals i a les llibertats que la Constitució reconeix  s’interpretaran de conformitat amb la Declaració Universal dels Drets Humans” (Constitució 10.2).  La Declaració contempla el dret d’autodeterminació. “La voluntat del poble és el fonament de l’autoritat dels poders públics” (Punt 21). BOE (1977/10733) assumeix el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics aprovat per NNUU.  “1) Tots els pobles tenen el dret d’autodeterminació”