1.- El president espanyol, Pedro Sánchez (PSOE), recupera el llenguatge falangista i franquista del “sin prisas y sin pausas” a l’explicar el ritme que ha de tenir la taula de diàleg, de negociació, o de tertúlia o del que sigui entre Catalunya i Espanya. El president català, Pere Aragonés (ER), està un cop mes d’acord amb el seu interlocutor tot preparant el suport que el seu partit donarà als pressupostos estatals del borbònic Govern d’Espanya.

2.- “’Sin prisas y sin pausas’” me trae aromas falangistas’”, escriu el periodista José Maria Carrascal al monàrquic i ultra espanyolista ABC. En l’època franquista -on han estat educats Pedro, Pere i els seus pares-, la dictadura va fer-se seva, degradant-la, la frase “sin prisas pero sin pausas”, de Goethe. El dictador Francisco Franco es referia a l’evolució que el feixista  Movimiento Nacional hauria d’experimentar per adoptar-se als canvis sense perdre la seva herència totalitària. Els jerarques del règim no tingueren cap presa i utilitzaren totes les pauses del món per frenar el que era inevitable. L’arribada de la democràcia… encara que els fets demostren que les estructures del  règim espanyol porten l’adn franquista.

3.- Pedro Sánchez ho té molt clar amb com ho expressa amb el seu unilateral i autoritari “nunca jamás”. Mai hi haurà amnistia. Mai s’acabarà la repressió. Mai es respectarà la voluntat dels catalans sobre el seu futur expressada a les urnes. Mai es respectaran plenament  les llibertats i els drets de les persones i dels pobles. Mai es respectarà l’autodeterminació de Catalunya. Mentre, Pere Aragonés impedirà la unitat del sobiranisme català al Congreso i ER donarà suport als pressupostos del Govern PSOE /Podemos.

4.- Jordi Turull (vicepresident de Junts), pres polític indultat, planta democràticament cara a Pedro Sánchez: “Diuen: sense presses, però la repressió va amb molta pressa, en aquest país. Al final pot passar allò de quan fou mort, el combregaren” (www.elnacional.cat).