1.- El claretià Ignasi Ricart, home lliure que experimenta Déu, ha mort als 73 anys. Cristià, compromès eclesial i cívicament, profundament bíblic, afable. Ha donat el seu cos a la ciència. El funeral és dilluns, dia 20, a les 20 hores, al santuari del Cor de Maria de Barcelona (Sant Antinu Maria Claret, 45).
2.- Ignasi Ricart ha estat lector de www.avantguarda.cat i ha participat sovint en breus comentaris, que valen molt la pena tenir en compte. Alhora, aquest blog, s’ha fet ressò del seu pensament i la seva activitat.
3.- Ricart, en la plenitud de la seva experiència, manifesta: “Parlar de Déu és més difícil que experimentar-lo i invocar-lo”. Cita uns versets de Salvador Espriu en “Per al llibre de salms d’aquests vells cecs”. “Déu m’és feixuga, / constant, immensa falta / d’ortografia. / M’avergonyeixo, / perquè, si goso escriure’l, / no sé de lletra”. ¿Com, doncs, els homes i les dones d’aquest món poden apropar-se a aquest Déu del que tant difícil és parlar i escriure per manca de paraules adequades? Ignasi Ricart cita a Miquel Estradé (1920-1997), monjo de Montserrat, d’exquisida espiritualitat i capacitat comunicativa. “Vaig dir al meu pare: Parla’m de Déu; i ell se’m quedà mirant i estimant. Vaig dir a la mare: Parla’m de Déu; i la mare em va fer un petó. Vaig dir a la gent: Parla’m de Déu; i la gent m’estimà. Vaig dir a Jesús: Parla’m de Déu; i Jesús resà el Parenostre”.
4.- El biblista Ricart també ha explicat: “La Bíblia és el mirall de la condició humana. Es fa càrrec del crit de dolor que puja incessant des de la terra, crucificada per tant de sofriment. A l’Evangeli veiem Jesús que no teoritza sobre el mal i el sofriment, sinó que els combat. La resposta de Déu a tots els interrogants de la humanitat que pateix no és una filosofia teòrica sinó una resposta encarnada en Jesús que pateix amb els homes i les dones”.
5.- Durant aquest any pandèmic, el claretià Ricart ha escrit cinc dels seus breus comentaris a cincs articles del blog. Al text “ERC acollonida per la victòria independentista a les urnes” (20 febrer), Ricart comenta: “Ben d’acord per retornar els drets segrestats a Catalunya”. Al text “Transfiguració de Jesús i condició humana” (26 febrer), Ricart comenta: “Una reflexió transfigurada per la llum del Tabor”. Al text “Cardenal Omella, ¿on es el teu germà pres o exiliat?” (13 març), Ricart comenta: “Encertadíssim”. Al text “Llibertat d’expressió assetjada al règim espanyol” (17 abril), Ricart comenta: “Ben d’acord”. Al text “El bisbe Novell no pot renunciar per raons estrictament personals” (23 agost), Ricart comenta: “Respectem el silenci del bisbe Novell. No el volem potinejar. Sempre en comunió”.
6.- El bon claretià Ignasi Ricart ha mort en comunió amb tothom, com persona lliure, i en l’esperança en el Déu de Jesús.