1.- El monàrquic i ultra centralista Pedro Sánchez, el de l’antidemocràtic “nunca jamás”, imposa de forma unilateral un allau de prohibicions a la mesa de diàleg (?) entre els governs català i espanyol que degrada qualsevol suposat escenari dialogant i el converteix en fum
2.- La darrera prohibició de Pedro Sánchez consisteix en impedir el traspàs dels aeroports catalans perjudicant els interessos socials i econòmics de Catalunya.
3.- Pedro Sánchez “nunca jamás” vol parlar de la Declaració Universal de Drets Humans (el punt 21 contempla el dret d’autodeterminació) encara que així Sánchez violi l’article 10.2 de la Constitució.
4.- Pedro Sánchez “nunca jamás” vol tractar sobre el dret d’autodeterminació encara que així torni a violar el BOE (1977/10733) que assumeix el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics aprovat per NNUU (Punt 1: “Tots els pobles tenen el dret d’autodeterminació”).
5.- Pedro Sánchez “nunca jamás” vol canviar el sistema judicial i policial amb adn franquista que es dedica a perseguir el legítim sobiranisme català democràtic i pacífic.
6.- Pedro Sánchez, del partit dels GAL, “nunca jamás” es compromet de manera efectiva a liquidar la repressió i les clavegueres de l’estat, i a no subvencionar amb diner públic la caverna mediàtica.
7.- Pedro Sánchez “nunca jamás” estarà obert a l’amnistia malgrat que aquesta es constitucionalment possible perquè no està prohibida en la Constitució.
8.- Pedro Sanchez “nunca jamás” admetrà el retorn a Catalunya dels exiliats com el president Carles Puigdemont, tractats com delinqüents violents pel règim espanyol mentre son considerats demòcrates pacífics per la Unió Europea on viuen en llibertat.
9.- Pedro Sánchez “nunca jamás” admetrà un debat sobre la monarquia ni una comissió parlamentària que investigui l’obscur afer del fugat Juan Carlos I.
10.- Pedro Sánchez “nunca jamás” equipararà en pla d’igualtat el català i l’espanyol, i per això, per exemple, expressar-se en català al Congreso i al Senado està prohibit i es castigat.
11.- Pedro Sánchez “nunca jamás” admetrà que, com proposa el sobiranisme, la relació entre Catalunya i Espanya es basi en la democràcia, la llibertat, la solidaritat i el mutu respecte a la sobirania d’ambdues nacions.