Les manifestacions del Papa Francesc a Espanya, via la COPE, confirmen que l’Església catòlica -en coherència amb l’esperit de l’Evangeli, els drets humans, la Doctrina Social de l’Església- beneeix la independència de les nacions, digui el que digui la caverna política i mediàtica espanyola. Unes pinzellades de caràcter humà, cívic, eclesial, històric i contemporani ho deixen ben clar.
1.- El Papa Joan Pau II va viatjar a tots els països que estrenaven sobirania. Lituània, Letònia, Estònia, Eslovàquia, Eslovènia, República Txeca, Geòrgia, Ucraïna, Kazajstàn, Armènia, Azerbaiàn, Croàcia, Bòsnia-Hercegovina. Afirma que la grandesa d’una nació no es basa en la força militar, ni en el nombre d’habitants, ni en l’extensió geogràfica. El Papa polonès va dir, per exemple, a Croàcia (4,6 milions d’habitants) i Bòsnia Hercegovina (3,6 milions d’habitants): “Hi ha valors inscrits en la naturalesa de tot ser humà i que el cristianisme personalitza i proclama amb claredat. Sobre aquests valors es fonamenta l’autèntica grandesa d’una nació. La dignitat humana, l’honradesa moral i intel·lectual, la llibertat religiosa, la defensa de la família, l’acollida i el respecte per la vida, la solidaritat, la subsidiarietat, la participació, el respecte a les minories”.
2.- El Vaticà reconeix els nous estats. Signa, el 2012, acords bilaterals amb Burundi i Guinea Equatorial, i ratifica el de Montenegro. Nacions que aconsegueixen estat propi en els anys 1962, 1968 i 2006. El Papa Benet XVI ho recorda davant el cos diplomàtic acreditat a la Santa Seu. Entre els assistents hi ha els representants de les nombroses nacions que han aconseguit la independència des del 1990. Nous estats sobirans com els d’Armènia, Azerbaian, Bielorússia, Bosnia-Herzegovina, Croàcia, Eritrea, Eslovènia, Estònia, Geòrgia, Kazajistan, Letònia, Lituània, Moldavia, Turkmenstan, Eslovàquia, Timor Oriental, Ucraïna. Signifdicatiu.
3.- El Papa argentí Francesc parla clar i català en el seu viatge a Latinoamèrica. A la missa celebrada al Parque Bicentenario de Quito diu : “Recordem el bicentenari d’aquell crit d’independència d’Hispanoamèrica. Va ser un crit nascut de la consciència de la manca de llibertats, de ser espremuts, saquejats, sotmesos a conveniències circumstancials dels poderosos de torn (…) A aquell crit de llibertat de fa poc més de 200 anys no li va faltar convicció ni força. Però la història ens explica que només va ser contundent quan va deixar de banda els personalismes, l’afany de lideratges únics, la manca de comprensió d’altres processos llibertaris amb característiques diferents però no per això antagòniques”.
4.- Francesc va pronunciar un discurs en la II Trobada Mundial de Moviments Populars, a Santa Cruz de la Sierra. Va dir: “Els pobles del món volen ser artífexs del seu propi destí. Volen transitar en pau la seva marxa cap a la justícia. No volen ser tutelats ni patir ingerències on el més fort subordina al més feble. Volen que la seva cultura, el seu idioma, els seus processos socials i tradicions religioses siguin respectats. Cap poder fàctic o constituït té dret a privar els països pobres del ple exercici de la seva sobirania. Quan s’atempta contra aquest dret, noves formes de colonialisme afecten seriosament a les possibilitats de pau i justícia, perquè la pau es fonamenta no només en el respecte dels drets de l’home, sinó també en els drets dels pobles particularment el dret a la independència”.
5.- Acotació. El poderós Antonio Cánovas del Castillo, president de Govern espanyol, va afirmar en 1896 al Congrés de Diputats: “Cuba no serà mai independent”. Al cap de set anys, el 20 de maig de 1902, Cuba proclamava la seva independència. La profecia de Cánovas va fracassar rotundament. Després, l’estelada catalana és va inspirar en l’estelada cubana. Significatiu.