1.- El Govern espanyol de Pedro Sánchez manté el seu xantatge a l’independentisme català sobretot a la captiva ERC. El partit d’Oriol Junqueras, Pere Aragonés i el gran estadista Gabriel Rufián ja han caigut en el parany de votar la investidura de Sánchez i els seus primers pressupostos generals de l’estat. Pressupostos que no han beneficiat les estructures de Catalunya ni la seva sobirania institucional, econòmica i política. (Captiu -iva: Caigut en poder d’algú que el priva de la seva llibertat. Diccionari de la llengua catalana)
2.- El partit de Junqueras / Aragonés / Rufián està un altre cop disposat a votar els pressupostos de l’estat sense exigir un compromís democràtic al Govern bipartidista PSOE / Podemos. Aquest compromís formal i públic ha de consistir en acabar amb la repressió i les clavegueres de l’estat, reconèixer l’autodeterminació, respectar la voluntat majoritària catalana expressada a les urnes.
3.- ¿Es poden negociar i votar uns pressupostos de l’estat quan el “demòcrata” Pedro Sánchez insisteix en que el PSOE “nunca jamás” acceptarà el plantejament democràtic de l’independentisme català? No. A més, Sánchez amenaça amb la cantarella de que els “més dolents” (PP, VOX, Cs) vindran si el seu Govern “progre” (?) fracassa. El que el president espanyol no diu es que els “més dolents” comparteixen la postura dels aparentment “menys dolents” del PSOE contra els drets i les llibertats de Catalunya a ser un poble sobirà.
4.- La responsabilitat de que els “més dolents” ocupin o no la Moncloa es plenament de Pedro Sánchez, Miquel Iceta, Salvador Illa i similars. Ells saben que si es comporten democràticament respecta les legítimes reivindicacions catalanes tindran el suport independentista per negociar i aprovar els pressupostos. La responsabilitat, doncs, d’un hipotètic triomf de l’ultra dreta no recau en els independentistes.
5.- Si Pedro Sánchez, a mes d’espanyol com Francisco Franco, fos demòcrata, hauria de llegir be la Constitució i el Butlletí Oficial de l’Estat. “Les normes relatives als drets fonamentals que la Constitució reconeix s’interpretarà de conformitat amb la Declaració Universal de Drets Humans” (Constitució. Article 10:2). El BOE (1977/10733) assumeix el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics aprovat per Nacions Unides: “Tots els pobles tenen el dret d’auto determinació”. Es a dir, l’independentisme català te raó. L’unionisme annexionista espanyol, no.
6.- El Govern espanyol, però, manté el seu xantatge. Tot indica que els actuals dirigents d’ERC son presoners d’aquest xantatge. El Govern Sánchez prefereix la submissió dels ex presos sense estar engarjolats. Alguns, com Oriol Junqueras, potser haurien de donar un pas al costat. Al menys durant un prudencial període de temps. Seria una resposta digna i eficaç als repressors que volen polítics sotmesos fora de la presó. Al menys, els polítics sobiranistes a l’exili son lliures.