1.- L’abat de Montserrat, Josep Maria Soler, apel.la a la donació lliure i radical en el XXI l’aniversari de la seva benedicció abacial. L’abat Soler presenta la seva renuncia al complir 75 anys. La comunitat escollirà al setembre el seu successor. L’abat ha dedicat l’homilia de la missa del 13 d’agost a comentar l’Evangeli (Mateu 19, 3-12), que exposa el debat entre Jesús i els fariseus sobre el matrimoni, el divorci, el celibat per causa del regne de Deu.

2.- En unes temàtiques difícils de comprendre, sobretot segons la versió  catòlica clàssica, l’abat ressalta l’esperit cristià. “En aquest context, les paraules de Jesús són alliberadores per la dona, que es trobava en una situació desfavorable. Posen al mateix nivell l’home i la dona perquè en el pla de Déu la dona no és pas inferior a l’home”.

3. – L’abat deixa constancia del repte o exigencia cristiana. “L’ideal de l’amor que estima l’altre totalment, buscant sempre el bé de l’altre més que el propi; l’ideal de l’amor que com més estima, més creix i més estima per sempre (…) L’amor que Déu té per cada home i cada dona és indestructible, no es fa mai enrere passi el que passi (…) En el fons, reflectir l’amor de Déu només es pot fer prenent per model l’amor abnegat de Jesús que estima i es dóna fins a la creu”.

4.- L’abat es refereix a la fragilitat humana en les relacions personals. ¿Com ha d’actuar la comunitat eclesial?. “L’Església ha d’actuar amb misericòrdia i comprensió, intentant, fins on sigui possible, aproximar posicions i buscar la reconciliació. L’Església, com diu el Papa Francesc, no ha de condemnar sinó ajudar. Cal evitar, afegeix, judicis que no tinguin en compte la complexitat de les diverses situacions i  cal considerar amb tota l’atenció com les persones experimenten la seva situació i la pateixen”.  

5.- L’abat Soler conclou amb un apunt final. “Tant el matrimoni viscut per amor al Crist, que és sagrament de l’amor de Déu, com el celibat evangèlic poden omplir el cor humà i portar a la felicitat, també després de molts anys d’haver pres la opció com a resposta a una vocació que ve de Déu. En la vida cristiana, matrimoni i celibat són dues vocacions complementàries. Totes dues són una forma de viure l’amor a Déu i als altres des d’una donació lliure i radical”.