Repressió judicial i policial. Presos, exiliats i perseguits polítics. Sectors febles de la societat maltractats. Vulneració dels drets i les llibertats de les persones i dels pobles. Pandèmia inacabable. Sofriment. Mort. Afecta a tothom, agnòstics i creients. Déu meu, ¿Per què m’heu abandonat? Segueix una confessió personal realitzada al periodista Òscar Bardají i Martín al Full Dominical (13 de febrer de 2005).

1.- Per que creu en Déu?

“I per què visc? Per què moro? Per què ric? Per què ploro? Per què estimo? Avui crec en Déu perquè considero que, malgrat tot, és una pregunta i una opció raonable i humana, com també ho és l’opció agnòstica. M’agrada pensar que els primers cristians foren acusats d’ateus perquè no adoraven els ídols. Penso, sento, intueixo, crec que, d’una manera o d’una altra, hi ha petjades i preguntes de Déu en l’ésser humà, en la societat, en el pensament, en els interrogants, en l’Evangeli de Jesús”.

2.- Com ha variat la seva visió de Déu des de que realitza informació religiosa (any 2002)?

“S’ha intensificat la meva visió d’un Déu que és cregut i desitjat des de totes les situacions humanes (religioses i profanes), amb diferents maneres i intensitats, amb pluralitat d’accents ideològics i lingüístics, amb paraules, silenci i preguntes. Cal desfer-nos d’adherències de caràcter purament disciplinari i legalista que embruten la imatge de Déu”.

3.- Quin paisatge de l’Evangeli triaria?

“La perspectiva de l’Evangeli en conjunt com el missatge d’un home bo, que va viure fent el bé i sentint Déu com a Pare, sovint contra els poders establerts, inclòs el religiós. Aquest home és Jesús, i tots els qui son com Ell. Hi ha un passatge que m’impressiona. És el clam de Jesús poc abans de morir a la creu: ‘Déu meu, Déu meu, per què m’heu abandonat?’. Aquest Déu meu, aquest per què, aquest abandonament sonen a desesperació, a decepció, a dubte, a esperança, a pregària”.