1.- Debat polèmic entre Jesús i els fariseus sobre Déu i el César. ¿Amb qui està Pablo Casado (PP)?

2.-El nacionalcatòlic Pablo Casado (PP) replica als bisbes de Catalunya que estan d’acord amb els indults als presos polítics catalans. Ho ha fet en un marc ultra espanyolista, Societat Civil Catalana, on son ben rebuts gent del PSOE com Josep Borrell, Miquel Iceta, Salvador Illa i altres patriotes espanyols.

3.- Una precisió. Nacionalcatolicisme, com el franquisme encara latent, és la dictadura que posa les estructures eclesiàstiques al seu servei. Una altra precisió. Al contrari del que Casado pregona, la postura episcopal sobre els indults es mes aviat criticable per la seva ambigüitat i el seu feble compromís cívic i cristià a favor dels drets i les llibertats de totes les persones i de tots els pobles com planteja la doctrina social de l’Església catòlica.

4.- Retornant a Casado, el líder del PP diu que els bisbes haurien d’estar més preocupats per altres qüestions i ho argumenta amb aquestes paraules: “Jo sempre dic que a Déu el que és de Déu i al César el que és del César”.  El que Casado no diu és que Jesús respon així als fariseus que intentaven provocar-lo (Mateu 22, 21) Es Casado un fariseu? El que queda demostrat es que Casado no és biblista ni teòleg. Si ho fos, hauria d’haver citat unes paraules de Pere als seus opositors: “Cal obeir Déu abans que els homes” (Fets 5, 29)

5.- El Papa Francesc ha comentat diverses vegades el passatge de Mateu. Per exemple, en el Àngelus del 22 d’octubre de 2017. Va dir: “La referència a la imatge de César fa pensar en una altra imatge que està impresa en cada home: la imatge de Déu (…) El cristià està cridat a comprometre’s amb les realitats humanes i socials  sense contraposar ‘Déu i César’; contraposar a Déu i al César seria una actitud fonamentalista. El cristià està cridat a  comprometre’s concretament en les realitats terrenals, però il·luminant-les amb la llum que ve de Déu. Confiar-se de forma prioritària a Déu i l’esperança en Ell no comporta una fugida de la realitat, sinó restituir laboriosament a Déu allò que li pertany. Per això, el creient mira a la realitat futura, la de Déu, per viure la  vida terrenal amb plenitud i respondre amb coratge als seus desafiaments”.

6.- La crítica a Casado feta des d’una perspectiva eclesial i cristiana, va dirigida també a tots aquells polítics, del color que siguin, que vulnerin els drets i les llibertats de les persones i dels pobles. Cal deixar clar i català que l’Església assumeix com a pròpia la Declaració Universal dels Drets Humans. Aquesta Declaració, segons la pròpia Constitució espanyola (article 10.2) preval sobre el text  constitucional.