1.- La frase “Alguna cosa fa pudor de podrit a Dinamarca” de l’immortal obra “Hamlet” de William Shakespeare parlant de la situació política és aplicable ara i aquí al règim espanyol, concretament al Tribunal de Cuentas. Alguna cosa fa molta pudor de podrit al Tribunal de Cuentas.

2.- El Tribunal de Cuentas és una altra institució del règim borbònic i juancarlista caracteritzat pel seu adn franquista i pel seu nepotisme escandalós. Nepotisme: favoritisme envers els parents. Abús de poder comés a favor de parents i amics (Diccionari de la Llengua Catalana)… diccionari menyspreat pels sectors espanyolistes des de PSOE a VOX. Ambdues característiques, les seves actuacions i les seves decisions provoquen que aquest Tribunal de Cuentas estigui radicalment desprestigiat internacionalment des de les perspectives jurídica i democràtica.

3.- Dues qüestions poden plantejar-se al Tribunal de Cuentas tenint en compte la seva lògica sectària ¿Perseguirà també obsessivament als representants del Govern català a la comissió de negociació, ¿negociació?,  (¿?) amb el Govern espanyol que promoguin arreu (a la pròpia Catalunya i al món) l’amnistia, l’autodeterminació, el referèndum i la independència? ¿Per què aquest “tribunal” no investiga les enormes despeses públiques de l’estat espanyol a favor de la protecció i manutenció luxosa del pare de Felipe VI, Juan Carlos I, imposat pel dictador Franco com a rei i avui fugit per obscurs afers financers i de faldilles?

4.- Aquests són alguns motius del president Carles Puigdemont, aprofitant la llibertat que li dona el seu exili i amb el suport del seu advocat Gonzalo Boye, per portar el Tribunal de Comptes davant la justícia belga. L’experiència d’aquests anys de repressió demostra que la justícia ve i vindrà de l’Europa democràtica, no de l’Espanya turca.