1.- Pedro Sánchez acaba el seu show operístic al Liceu amb aquestes paraules: “Cataluña. Catalanes y catalanes en Cataluña. Catalanes y catalanas. Os queremos”. Text mal redactat en català per assessors ben pagats de la Moncloa i recollit per diaris espanyols com La Vanguardia ben subvencionats.
2.- El “os queremos” expressat aquest juny del 2021 per Farsánchez, que llença el republicanisme i el federalisme a la paperera de la historia, sintonitza amb el “os queremos” franquista de fa 59 anys com consta en el informe aprovat el 17 de novembre de 1962 pel Consejo Nacional del Movimiento. Aquest organisme s’inspira en el Gran Consiglio del Fascismo d’Italia. Aquest text, i altres similars, estan recollits per Carles Santacana en el llibre “El franquisme i els catalans. Els informes del Consejo Nacional del Movimiento 1962-1971”.
3.- Aquest text entranyablement amorós del Movimiento Nacional franquista diu: “Nosotros amamos a Cataluña por española, y porque queremos a Cataluña la queremos más española cada vez, como el país vasco, como a las demás regiones. (…) Una nación no es meramente un atractivo de la tierra donde nacimos (…) Una nación es una unidad de destino en lo universal (…) Para toda orientación política debe reconocerse la existencia de un problema catalán, pero reconocerse no tanto como un problema de separatismo potencial, frente al cual no cabe más que una política de represión, sino como problema de una suficiente función integradora de la energía catalana en la vida nacional”
4.- I d’aquell 1962 al 2021. El “os queremos” també entranyable de Pedro Sánchez (PSOE) es configura per nombrosos i lamentables elements… La decisiva contribució al repressiu 155... La justificació de la violenta acció policial de l’1 d’octubre… L’elogi al discurs de Felipe VI contra el referèndum que tan ha agradat als sectors franquistes del règim… El control de la fiscalia i l’advocacia de l’estat contra el sobiranisme democràtic i pacífic…. El nomenament de determinats càrrecs policials… El manteniment de les clavegueres de l’estat… L’existència de més de tres mil ciutadans objecte de represàlies… La persecució d’una quarantena d’honorables ciutadans per part d’un Tribunal de Comptes d’adn franquista i caracteritzat pel nepotisme convertit en un altre escàndol internacional… El menyspreu de les decisions de la justícia europea i dels informes del Consell d’Europa favorables a l’alliberament dels presos, al retorn dels exiliats polítics amb seguretat jurídica i a la fi de la repressió… Uns indults estranys que només son una mena de llibertat provisional…
5.- Això sí, aquest Farsánchez que és contrari al democràtic plantejament de l’amnistia, el referèndum i l’autodeterminació diu que “os queremos”. I la claca mediàtica del règim aplaudeix.