Una qüestió tractada per la Conferència Episcopal Tarraconense (episcopat català) en la seva darrera reunió és “el context social i polític que vivim en aquests moments a Catalunya”

1.- “¿Context social i polític que vivim en aquests moments a Catalunya (…) i a situacions de conflicte?” ¿No és més precís referir-se al conflicte històric i actual entre Catalunya i Espanya; entre el sobiranisme / independentisme català pacífic i democràtic, per una banda, i, per l’altra, la repressió per part dels aparells del règim espanyol?

2.- Els bisbes es mostren convençuts de la força del “diàleg” com teòricament planteja el Govern espanyol ¿I per què no parlar explícitament de negociació com es planteja des del sobiranisme / independentisme català? ¿I què fer si el Govern espanyol es nega a negociar? ¿Què fer si no vol parlar de qüestions tan democràtiques com l’amnistia, un referèndum fins i tot pactat, el dret d’autodeterminació i el fi de la repressió? En tot cas, ¿quins bisbes de Catalunya han visitat els presos i exiliats polítics? ¿No saben que tot el que es fa o es deixa de fer amb els presos, els exiliats i els perseguits es fa o es deixa  fer a Jesús de Natzaret que també fou perseguit per la legalitat establerta?

3.- Els bisbes es mostren convençuts de la força de les “mesures de gràcia”. ¿Per què no parlen explícitament d’indults i, sobretot, d’amnistia, tenint en compte que la Constitució no la prohibeix i que, per tant, l’amnistia és constitucionalment possible si hi ha voluntat política pacificadora i alliberadora?

4.- Els bisbes es refereixen a tenir “sentiments de misericòrdia i perdó sincers, tot respectant la justícia”. ¿Fa justícia un sistema judicial espanyol cada vegada més desacreditat davant la Unió Europea? ¿Qui ha de demanar perdó? ¿Els presos, exiliats i perseguits polítics per cometre el crim de posar urnes? ¿Els que criden “a por ellos”, els que peguen, els que donen l’ordre de pegar? ¿Han de demanar perdó els bisbes pel seu silenci i per aquells sacerdots que prohibeixen reunions de pregària en els temples pels perseguits, pels drets i les llibertats de les persones i dels pobles amb l’excusa de que això és fer política?

5. Els bisbes diuen que “tota la societat necessita alguna cosa més que l’aplicació de la llei”. Valdria la pena que recordessin que tothom ha de respectar la Declaració Universal dels Drets Humans. La Constitució (article 10.2) ha de ser interpretada  i aplicada segons aquesta Declaració que defensa els drets i les llibertats de totes les persones i de tots els pobles. També de Catalunya. I el BOE (1977/10733) es fa seu el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics aprovat per Nacions Unides. Aquest Pacte afirma que “tots els pobles tenen el dret de lliure determinació”. També Catalunya.

6. Els bisbes saben, o haurien de saber, que la Doctrina Social de l’Església assumeix  plenament la Declaració Universal dels Drets Humans. El primer paràgraf del punt 157 del Compendi de la Doctrina Social de l’Església estableix. “El camp dels drets de l’home s’ha estès als drets dels pobles i de les nacions. Tot el que és cert  per a l’home, també ho és per als pobles. El Magisteri recorda que el dret  internacional es fonamenta en el principi de l’igual respecte dels Estats, del dret a l’autodeterminació de cada poble i de la lliure cooperació amb vista al superior bé comú de la humanitat. La pau es fonamenta no tan sols en el respecte dels drets de l’home, sinó també en el respecte dels drets dels pobles, en particular el dret a la independència”.