1. ¿El president Pere Aragonés és fruit del pacte entre Oriol Junqueras i Carles Puigdemont que amb els seus comandaments a distància governaran Catalunya a partir d’ara? Millor que sigui així i que Catalunya no sigui governada amb el comandament a distància des de la Moncloa. Es públic i notori que el palau monclovita es borbònic, juancarlista, ultracentralista en els àmbits polític i econòmic. El PSOE del terrible GAL i del repressor 155 ha llençat el republicanisme i el federalisme a la paperera de la història.

2. El règim espanyol, d’adn franquista i malgrat la sistemàtica repressió judicial i policial contra el sobiranisme català democràtic i pacífic, no aconsegueix impedir que Puigdemont, eurodiputat i president exiliat a Waterloo, ni Junqueras, vicepresident prés a Lledoners, tinguin presència en la política catalana. També l’exiliat president Josep Tarradellas, maleit pel franquisme, fou un personatge clau.

3. Waterloo i Lledoners han de deixar clar a la Moncloa i a la Zarzuela que el conflicte entre Espanya i Catalunya passa per plantejar l’autodeterminació i l’amnistia. Sobre el primer punt cal deixar constància de que Puigdemont i Felipe VI estan a favor, qui ho diria!, de l’autodeterminació… del poble del Sàhara Occidental. Sobre el segon punt, cal deixar clar que la Constitució, tan prostituïda en boca dels auto denominats constitucionalistes, no cita la paraula amnistia  en cap dels seus articles. Per tant, l’amnistia es constitucionalment possible. Així ho defensen destacats juristes com els catedràtics Joan Josep Queralt i Javier Pérez Royo. El text i l’esperit constitucionals permeten l’amnistia si hi ha voluntat política, democràtica, pacificadora, respectuosa amb la Declaració Universal dels Drets Humans i alliberadora del franquisme incrustat en el règim espanyol i les seves institucions.