El 132è president de la Generalitat, Pere Aragonés, ha llegit al debat d’investidura un dels poemes de la “La pell de brau” censurant la referència que Salvador Espriu (1913-1985) fa sobre Déu. Va recitar el següent text, però no va llegir el darrer paràgraf. Significatiu. Censura o autocensura. Un demòcrata pot posar-se en els seus llavis o no el nom de Déu. Tot és respectable. No es ni nacionalcatolicisme ni laicisme demagògic. Però cap demòcrata, es digui de dretes o d’esquerres, pot ser un censor. 

Si et criden a guiar
un breu moment
del mil.lenari pas
de les generacions,
aparta l’or,
la son i el nom.

També la inflor
buida dels mots,
a vergonya del ventre
i els honors.

Imposaràs
la veritat
fins a la mort,
sense l’ajut
de cap consol.

No esperis mai
deixar record,
car ets tan sols
el més humil
dels servidors.

El desvalgut
i el que sofreix
per sempre són
els teus únics senyors.

Excepte Déu,
que t’ha posat
dessota els peus
de tots.