Salvador Illa, tutelat per la borbònica i juancarlista Moncloa, lidera el front annexionista espanyol (PSOE, VOX, Comuns, Cs, PP) contra el Govern independentista català (ERC, JxCat, CUP)

1.- Illa, al cap i a la fi, comparteix l’elogi de Pedro Sánchez al feixista VOX pel seu “sentit d’estat”.

2.- Illa practica la confrontació unilateral amb el Govern català. Confrontació és amenaçar, imposar i aplicar unilateralment el repressiu 155 contra Catalunya buidant la Generalitat de competències i recursos econòmics. Confrontació es estar a favor de confiscar les urnes i de l’actuació de la policia espanyola al crit del “a por ellos”. Confrontació es elogiar a Josep Borrell que es manifesta a favor de l’actuació dels alts càrrecs de Felipe González condemnats per la seva vinculació al criminal Gal.  Confrontació es mantenir les clavegueres de l’estat.

3.- Illa divideix la societat catalana quan desautoritza la majoria independentista (52% dels vots, 74 escons) i pretén que la minoria annexionista (48% dels vots, 61 escons) s’imposi a la majoria sobiranista i republicana existent al Parlament obtinguda a les urnes.

4.- Illa desconnecta del poble català quan ignora, o fa veure que desconeix, que l’independentisme vol que la connexió o relació entre Espanya i Catalunya es basi en la democràcia, la llibertat, la solidaritat i el respecte a les mútues sobiranies.

5.- Illa manté el seu discurs buit d’humanitat quan no te el més mínim gest cordial amb els presos, exiliats i perseguits polítics que son persones demòcrates i pacífiques. Al contrari, està en contra de l’amnistia que es factible perquè no està prohibida a la Constitució.

6.- Illa manipula la Constitució quan en fa una interpretació anticonstitucional. Els auto denominats constitucionalistes mai citen un article determinant del text constitucional. “Les normes relatives als drets fonamentals i a les llibertats que la Constitució reconeix s’interpretaran de conformitat amb la Declaració Universal dels Drets Humans i els tractats i acords internacional sobre les mateixes matèries ratificats per Espanya” (10.2). L’estat espanyol ha de respectar i promoure els drets i les llibertats de totes les persones i de tots els pobles. També del poble de Catalunya i el dret d’autodeterminació.

7.- Davant del front annexionista espanyol i la repressió del règim, l’independentisme democràtic i pacífic català ha de recuperar i intensificar la iniciativa des del Govern, el Parlament, les institucions nacionals i europees, les entitats cíviques, el carrer, l’exili i la presó. Ha de vincular encara més i de manera més clara la independència a la prosperitat del país i de la gent. No ha de caure en el relat trampós del front annexionista i dels seus mitjans de comunicació d’allà i d’aquí.