1.- Pedro Sánchez, Pablo Casado, Pablo Iglesias, al marge de si son creients o no, porten els noms de personatges determinants en la vida de Jesús de Natzaret i a les primeres comunitats eclesials. Val la pena centrar-se avui en el polític que ocupa la Moncloa, que és el Palacio de la Moncloa i no una “casa del pueblo”.

2.- Si Pedro Sánchez llegís l’Evangeli de Mateu trobaria dos episodis amb text impactant. “Jesús digué a Pere; Ves-te’n d’aquí, Satanàs! Em vols fer caure, perquè no veus les coses com Déu, sinó com els homes” (Mateu 16, 23). Jesús proposa un Déu solidari i alliberador. Un Déu, amb terminologia aplicable ara i aquí segons la Doctrina Social de l’Església, que propugna el respecte dels drets i les llibertats de totes les persones i de tots els pobles.

3.- L’altre episodi evangèlic deixa constància de que Pere nega tres vegades a Jesús en el moment en que el seu mestre es detingut per decisió conjunta de la cúpula religiosa del seu poble i del poder imperial romà. “A l’instant va cantar el gall. Pere es va recordar d’allò que Jesús li havia dit: Abans que no canti el gall, m’hauràs negat tres vegades” (Mateu 27, 74).

4.- L’establishment romà-jueu d’aquella època es un referent de l’actual règim espanyol. De les nombroses negacions de Pedro Sánchez poden destacar-se tres. Una és la negació del teòric caràcter republicà del PSOE. Aquest partit avala mes que ningú la monarquia imposada pel dictador Francisco Franco en la persona de Juan Carlos I i justifica la seva fugida per motius financers i de Corinavirus. Una altra negació és la del caràcter teòricament federal del PSOE. Aquest partit no federa res ni des de l’oposició ni des del Govern sinó que impulsa una forta centralització institucional, política i econòmica.

5.- I la tercera negació de Pedro Sánchez està relacionada amb la democràcia. Un demòcrata mai pot violar els valors democràtic i elogiar, per un grapat de vots, el “sentido de estado” d’un partit feixista com VOX.