La Maestranza de Sevilla, amb olor de sang d’animals sacrificats, acollirà a l’arquebisbe anti sobiranista català
El bisbe anti sobiranista de Terrassa, l’espanyol José Ángel Saiz Meneses, passa a ser arquebisbe taurí de Sevilla. Olé!
1. Alberto Garcia Reyes, director del borbònic, juancarlista i antisobiranista ABC de Sevilla dona la benvinguda a Saiz Meneses presentant-lo com “el arzobispo que rechaza a los independentistas”. Olé!
2. Que lamentable Saiz Meneses! Un bisbe catòlic ha de practicar i transmetre el que consta en l’episodi evangèlic del determinant judici final. El Déu de Jesús beneeix els que visiten els presos i maleeix els que no ho fan. I hi ha presos, exiliats i perseguits polítics catalans. Els creients tenen el deure ètic de pregar per ells arreu, també en les celebracions litúrgiques i els temples. En canvi, el periodista Garcia Reyes elogia a Saiz Meneses per haver-ho prohibit. Olé!
3. El teòleg Hans Küng, que acaba de morir, te raó quan escriu: “La meva crítica a l’Església, com la de tants cristians, prové del dolor de la discrepància entre el que va ser el Jesús històric, el que va anunciar, viure, lluitar i patir… i el que avui representa l’Església institucional amb la seva jerarquia. ¿Podem imaginar a Jesús participant en una triomfant missa pontifical a la catedral de Sant Pere?”
4. Es fàcil imaginar a Saiz Meneses en una missa pontifical i també a la plaza de toros de la Maestranza. Sevilla fa olor de sang d’animals sacrificats a les “corridas”. Saiz Meneses, que prohibeix pregar als temples de Terrassa pels exiliats i presos polítics catalans, ¿prohibirà que ho facin catòlics andalusos pels presos i exiliats polítics catalans a la diòcesis de Sevilla? ¿Es mostrarà contrari a la tortura dels animals o “fiesta nacional” espanyola i serà anti taurí en una societat taurina com l’andalusa? Ell, tan papista, hauria de practicar i predicar l’encíclica “Laudato si” (Lloat sigueu) de Francesc. El Papa escriu: “La Bíblia no dona lloc a un antropocentrisme despòtic que es desentengui de les altres criatures (punt 68). Som cridats a reconèixer que els altres éssers vius tenen un valor pròpia davant Déu (punt 69). Seria equivocat pensar que els altres éssers vius han de ser considerats com mers objectes sotmesos a l’arbitrària dominació humana (punt 82). La indiferència o la crueltat davant les altres creatures d’aquest món sempre acaben traslladant-se d’alguna manera al tracte que donem als altres éssers humans. El cor és un de sol, i la mateixa misèria que porta a maltractar un animal no triga a manifestar-se en la relació amb les altres persones. Tot acarnissament amb qualsevol creatura és contrari a la dignitat humana (punt 92)”.
5. L’arquebisbe Saiz Meneses te dues opcions. Pot optar per ser torero i justificar les corridas, i així no molestar la monarquia i les autoritats civils i militars. O pot decidir-se a favor de l’Evangeli de Jesús, la humanitat de Francesc d’Assis, el Catecisme de l’Església Catòlica i l’encíclica “Lloat sigueu” del Papa Francesc.