1. Un problema amb la llibertat en els mitjans públics de comunicació? Parlem-ne.  Els mitjans de comunicació privats subvencionats d’Espanya i també de Catalunya acostumen a ser molt crítics amb els mitjans públics, però primer haurien de ser autocrítics per coherència i si volen ser honrats. Aquesta interpel-lació va dirigida, entre altres, a diaris com La Vanguardia, El Periódico…

2. Un mitjà privat subvencionat, precisament per ser subvencionat amb diner públic i per mantenir aquesta subvenció, acostuma a tenir una actitud de servitud respecte els poders polític i financer. (Del Diccionari de la Llengua Catalana. SERVITUD: Condició de serf, subjecció a un amo. SERF: Persona que no és de condició lliure).

3. Els mitjans privats subvencionats no fan el que haurien de fer. Haurien d’informar de manera periòdica i transparent de quines administracions i entitats financeres reben subvenciones i per què, quina quantitat d’euros reben, com distribueixen aquestes quantitats. ¿Potser per tenir càrrecs de confiança i servils ben remunerats?                                                                                                                                                                                      4. Cal deixar constància de que els mitjans de comunicació públics son controlats per comissions parlamentàries. Mentre, els mitjans privats subvencionats es refugien en l’opacitat més fosca. I això afecta a la llibertat d’expressió i d’opinió; al pluralisme polític, social, ètnic, religiós i de pensament. La credibilitat periodística queda tocada de mort.