Homilia que el president de l’episcopat espanyol, Joan Josep Omella, no fa ni farà  sobre el Regne d’Espanya ni com reflexions de Setmana Santa a partir de les lectures litúrgiques i dels esdeveniments d’enguany.

1. El Regne i el rei d’Espanya no son el Déu de Jesús de Natzaret. La monarquia espanyola fou imposada pel dictador Franco i el pare del rei, Juan Carlos, és un fugat per obscurs afers financers i de faldilles. Res a veure amb Jesús. El rei espanyol es constitucionalment inviolable i no està subjecte a responsabilitat. Res a veure amb el missatge evangèlic proposat per Jesús. El règim espanyol te presos i exiliats polítics, manté les clavegueres de l’estat, acull sectors feixistes vinculats al franquisme. Res a veure amb el missatge profundament humà, alliberador i solidari de l’Evangeli de Jesús.

2. El Regne d’Espanya està a les antípodes del Déu de Jesús. El manament suprem de la Constitució d’Espanya és basa en la nació espanyola, indissoluble i indivisible (article 2) i en el rei que es tingut com inviolable i no està subjecte a responsabilitat (article 56). Però el rei, ni ningú de la Corona ni del seu entorn s’escapen del judici del Déu de Jesús  (Episodi del judici final, Mateu 25, 31-46). El manament més gran per Jesús no és Espanya, ni la monarquia, ni… Jesús afirma: “Quin es el manament mes gran? Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima i amb tot el pensament. Aquest manament és el mes gran i el primer. El segon li es semblant: estima els altres com a tu mateix. Tots els manaments de las llei i dels profetes depenent d’aquests dos” (Mateu 22, 36-40).

3. El régim espanyol, però, es defensa de manera criticable amb  el “a por ellos”, el poder policial i … Però Jesús, perseguit pels poders de la cúpula religiosa del seu poble i de l’imperi colonialista romà, diu als seus unes paraules aplicables a tothom: “Torna l’espasa a la beina, que tots els qui empunyen l’espasa, per l’espasa moriran” (Mateu 26, 52)

4. El Regne d’Espanya es basa en la Constitució amb adn franquista, i interpretada de forma restrictiva pel desacreditat sistema judicial espanyol. En canvi, el Regne de Déu proposat per Jesús es basa en les Benaurances... “Feliços els pobres en l’esperit, perquè d’ells es el Regne del cel. Feliços els qui ploren, perquè seran consultats. Feliços els humils, perquè posseiran la terra. Feliços els qui tenen fam i set de ser justos, perquè seran saciats. Feliços els compassius perquè seran compadits. Feliços els nets de cor, perquè veuran Déu. Feliços els qui treballen per la pau, perquè seran anomenats fills de Déu. Feliços els perseguits pel fet de ser justos, perquè d’ells es el Regne del cel…” (Mateu, 5, 3-10)

5. El Regne d’Espanya fa prevaldre la seva Constitució per sobre de la Declaració Universal dels Drets Humans, Declaració que està a favor dels drets i de les llibertats de totes les persones i de tots  els pobles. Pere i els apòstols ja varen deixar clar a les autoritats que perseguien als seguidors de Jesús. Pere va dir: “Cal obeir Déu abans que els homes (Fets 5, 29). “Els drets humans son conformes a la voluntat de Déu”, escriu el biblista i teòleg Gerd Theissen en el seu llibre “La fe cristiana. Una saviesa oberta al món d’avui”.