1. Déu pregunta a tota la humanitat des dels orígens del temps: “On és el teu germà?” (Gènesi 4, 9). Ho recorda el cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona, en la seva carta dominical del 14 de març, ai las, a un mes de les eleccions catalanes del 14 de febrer. ¿On son, cardenal Omella, els teus germans exiliats,  presos i perseguits polítics catalans? Ells son dels partits independentistes que han aconseguit de manera democràtica i pacífica la majoria absoluta (52% dels vots, 74 escons), malgrat les clavegueres de l’estat i la caverna mediàtica.

2. Omella menciona en la seva carta als pobres (7 vegades), als febles (2), als que pateixen (2), als que ho necessiten (2), als vulnerables (1), als fràgils (1), als marginats (1). En canvi no cita ni una sola vegada als exiliats, presos i perseguits polítics catalans. Ells, però, també sofreixen una situació de pobresa, debilitat, patiment, necessitat, vulnerabilitat, fragilitat, marginalitat. I Omella no els cita explícitament ni una sola vegada. Per no fer política? Ai, ai, cardenal… el silenci també es fer política.

3. Jesús de Natzaret, en canvi, te molt present als presos. En l’episodi del judici final (Mateu 25, 31-46), el Déu de Jesús beneeix als que visiten els presos i maleeix als no els visiten. Jesús mateix fou un exiliat polític quan d’infant i amb els seus pares, Josep i Maria, varen tenir que exiliar-se a Egipte degut a la repressió criminal del dèspota rei Herodes. Jesús també fou un pres polític i va ser detingut, torturat i executat com a tal pel poder imperial romà en complicitat amb la cúpula sacerdotal del seu poble. Tan es així que els representants de la legalitat establerta varen col·locar en la creu on Jesús fou penjat un cartell explicant la causa de la seva mort. “Damunt el seu cap havien posat escrita la causa de la seva condemna: ‘Aquest és Jesús, el rei dels jueus” (Mateu 27, 37).

4. Així, doncs, cardenal Omella, ¿on es el teu germà pres o exiliat? Perquè, ¿son germans teus, oi?