Arcadi Oliveres (1945) és un cristià heterodox que viu amb dignitat i plena consciència un càncer terminal. És un personatge estimat, criticat, polèmic i sempre referent cívic i humà.

1. En una llarga i interessant entrevista d’Emma Ansola, publicada a “El Punt Avui”, Oliveres confessa amb senzillesa la seva fe al contestar la pregunta de si, com a cristià, la religió li és d’ajuda. Diu: “Sí. Soc creient una mica heterodox, certament, però sí, em reconforta. Soc creient en el sentit més cristià del terme que recullen els Evangelis”. “Heterodox: que se separa de l’ortodòxia. Ortodòxia: Qualitat d’ortodòxia. Conformitat plena respecte a una determina doctrina” (Diccionari de la Llengua Catalana).

2. A partir de la confessió d’Arcadi Oliveres poden fer-se diverses consideracions. ¿Es pot ser creient essent heterodox? ¿Es pot ser creient sense ser al menys una mica heterodox? ¿La fe cristiana és una doctrina i una dogmàtica o sobretot es una manera d’existir? ¿Es possible que hi hagi una doctrina eclesiàstica i un codi canònic que siguin contradictoris amb l’esperit evangèlic de Jesús? Els cristians o que intenten ser-ho ¿a què i a qui, en consciència, han de ser fidels? ¿Als Evangelis? ¿A l’ortodòxia doctrinal i de l’aparell eclesiàstic? ¿Quin paper hi juga la consciència personal? Jesús de Natzaret, el gran referent cristià, ¿és heterodox?

3. Jesús és heterodox respecte el temple que és el gran i substancial espai en l’ortodòxia religiosa. El temple autèntic, però, és la persona humana. Pau ho deixa molt clar: “¿No sabeu que el vostre cos és temple de l’Esperit Sant que heu rebut de Déu i que habita en vosaltres?” (1 Corintis 6.19).

4. Jesús és heterodox quan vincula radicalment Déu i la humanitat. A la pregunta sobre quin és el manament més gran, contesta: “Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb tot el pensament. Aquest manament és el més gran i el primer. El segon li és semblant: Estima els altres com a tu mateix. Tots els manaments de la Llei i dels Profetes depenen d’aquests dos” (Mateu, 22. 37-40).

5. Jesús és heterodox quan en els grans episodis de les Benaurances, el judici final, el Parenostre i altres explica que el que és definitiu en l’existència humana, creient o no, és el comportament de les persones, no l’ortodòxia doctrinal o legalista. Els benaurats son els pobres, els qui ploren, els humils, els qui tenen fam i set de ser justos, els compassius, els nets de cor, els qui treballen per la pau, els perseguits pel fet de ser justos, els que visiten els malalts i els presos, els que perdonen i demanen perdó, els que no judiquen als altres…

6. Jesús és tan heterodox que fou perseguit, condemnat i executat per l’establishment configurat per l’ortodòxia de la cúpula sacerdotal del seu poble i per la legalitat imperial romana. Aquest és Jesús, tingut per heterodox, que des de la seva més profunda intimitat, considera i prega a Déu com a Pare.