1. La repressió annexionista del règim espanyol, des de PSOE a José Maria Aznar i VOX (el del “sentit d’estat”, segons Pedro Sánchez) s’intensifica contra els resultats del 14F. Les urnes, no les enquestes manipulades, donen majoria absoluta independentista (52% dels vots, 74 escons).

2. La mencionada paraula “annexionista” aplicada abans és preferible a “constitucionalista”, “unionista”, “espanyolista”. Les tres darrers termes son emprats pels medis polítics i mediàtics del règim borbònic i juancarlista. No és ni hauria de ser el llenguatge sobiranista.

3. En aquesta situació, i per altres causes, es produeixen legítimes manifestacions reivindicatives i de protesta als carrers. Les manifestacions que esclaten amb episodis violents, però, s’han de condemnar. La violència és provocada moltes vegades per agitadors infiltrats com ensenyen els manuals de guerrilla urbana.

4. Algunes veus que es senten aquests dies, com la d’Eva Granados (PSOE), fan tremolar quan donen lliçons sobre ordre públic, violència, policia. Té raó quan diu que “qui no condemni la violència no està legitimat per ser al Govern”. Cal afegir que tampoc està legitimitat a presidir el Parlament de Catalunya. Eva Granados fa tremolar quan es refereix a aquests afers perquè  ella, Salvador Illa, Miquel Iceta, Josep Borrell, Pedro Sánchez  i similars encara han de condemnar  sense ambigüitats la violència terrorista dels GAL practicada durant els Governs de Felipe González. La Catalunya sobirana no vol cap violència, tampoc el model dels GAL.

5. La resposta democràtica més radical dels partits sobiranistes a qualsevol violència i repressió ha de ser ara més que mai formar ja un Govern independentista amb un programa independentista fidel als resultats electorals. Els independentistes també han de realitzar una actuació conjunta a Catalunya, Espanya, Europa i al món. Han de comptar amb la participació dels presos i exiliats polítics (Europarlament i Waterloo). Han de tenir uns objectius que van entrelligats de forma simultània: amnistia, dret d’autodeterminació, bona gestió sobre la pandèmia i els afers socioeconòmics.