1. Lamentable record del 40e aniversari del cop d’estat del 23F al Congrés de Diputats sense el fugit Juan Carlos. L’endemà, al mateix Congrés, Pedro Sánchez diu que es fals que l’independentisme català hagi guanyat a les urnes el 14F per majoria absoluta en escons (74) i en vots emesos (52%) com passa en les democràcies. Intenta manipular-ho dient que s’ha de tenir en compte el percentatge del cens electoral. Un cop mes Sánchez, amb suport de la premsa del règim, vol enganyar amagant que el democràtic Regne Unit fa efectiu el Brexit amb el 51.9% dels votants, no del cens.
2. Pedro Sánchez també manipula quan diu que el 14F no ha estat un plebiscit. Ho diu ell, un personatge que es nega a celebrar un plebiscit o referèndum. Un personatge que no condemna el “a por ellos” que animava a la policia espanyola a actuar contra la població civil catalana i a confiscar urnes com va succeir l’1 d’octubre.
3. No acceptar els resultats electorals perquè donen una majoria absoluta, en aquest cas l’independentisme, que no agrada al poder i a l’establishment es una forma de cop d’estat. Hi ha altres fórmules de cop d’estat com la del 23F amb armes i moviments d’exèrcits. No acceptar els resultats de les urnes o confiscar-les està en sintonia amb les paraules de José Antonio Primo de Rivera en la fundació de Falange Española. El líder feixista va sentenciar: “El ser rotas es el más noble destino de todas las urnas”.
4. La postura frívola de Pedro Sánchez no sorprèn als demòcrates espanyols, catalans, europeus. Sánchez, en seu parlamentaria, elogia el sentit d’estat dels ultres de VOX, un partit franquista. Cap governant ni polític europeu elogia partits de les característiques ideològiques i històriques de VOX com fa el líder del PSOE davant el silenci còmplice de Salvador Illa, Miquel Iceta, Eva Granados…¡una annexionista i activista anti sobiranista que aspira a presidir el Parlament de Catalunya!
5. El 14F confirma que hi ha connexions entre PSOE i VOX. Han crescut a Catalunya perquè s’han repartit els vots perduts per Ciudadanos, una mena de partit artificial, amb adn franquista i en liquidació.