1. Polèmica electoral en el bisbat de Girona. La seva postura és aquesta: “Conscient que els catòlics tenen opinió pròpia, el bisbat de Girona s’ha abstingut sempre de manifestar-se sobre opcions electorals concretes. El bisbe de Girona recorda sempre als preveres i als diaques que la seva missió és promoure la comunió i la concòrdia, acceptant la pluralitat, des d’un diàleg basat en el respecte per les opinions i les persones”.
2. El bisbat s’ha “abstingut sempre”…. Un bisbe mai s’ha d’abstenir de transmetre l’Evangeli, tampoc en uns comicis i en una situació política com la catalana amb exiliats, presos i perseguits polítics. Els catòlics tenen “opinió pròpia”…. Evidentment, l’Evangeli es proposa, mai s’imposa. El bisbe ha de promoure “la comunió i la concòrdia”… Es clar que sí, però sense renunciar a l’Evangeli, respectant la consciència de tothom, acceptant que l’Evangeli sigui rebutjat i denunciant el feixisme… a diferència del que va fer la major part de la jerarquia eclesiàstica durant la dictadura nacionalcatólica franquista i del que encara fan molts bisbes avui.
3. El bisbe i els cristians han d’explicar els criteris cristians il·luminadors i aplicables a cada situació personal i social. A Catalunya hi ha exiliats polítics considerats pel règim espanyol com a perillosos criminals violents però que a Europa viuen en llibertat. Com oblidar-los? També Jesús infant i els seus pares s’exiliaren a Egipte perquè eren perseguits pel rei dèspota Herodes.
4. Com oblidar els presos? El bisbe i els cristians han de recordar sempre que Jesús qualifica de beneïts als que visiten als presos amb els quals s’identifica i qualifica de maleïts els que no visiten els presos.
5. El cristianisme posa en crisi la legalitat establerta. També Jesús fou perseguit i condemnat per la legalitat establerta fruit de la complicitat entre l’imperi colonitzador romà i la putrefacta cúpula sacerdotal jueva. “Cal obeir Déu abans que els homes” respongueren Pere i els apòstols temps després als representants de la legalitat establerta.
6. La legalitat establerta en el règim espanyol es basa en la Constitució. El text constitucional, segons els seus articles 10.2 i 96.1, ha de ser interpretat i aplicat segons la Declaració Universal dels Drets Humans. Això és amagat pels auto denominats constitucionalistes. La mencionada Declaració promou i defensa els drets i els deures de totes les persones i de tots els pobles. ¿Que preval en cas de conflicte entre Constitució i Declaració Universal dels Drets Humans? Preval aquesta Declaració que ha de ser aplicada de manera preferent i respectada per tothom... per reis, polítics, jutges, policies, periodistes, annexionistes espanyols, sobiranistes catalans, bisbes. L’Església catòlica assumeix la Declaració Universal dels Drets Humans que el Papa Joan Pau II va definir com “una veritable pedra mil·liar en el camí del progrés moral de la humanitat”