Moviments i declaracions d’Oriol Junqueras i Pere Aragonés indiquen que ER està acollonida per la victòria independentista (ER, Junts, CUP) a les urnes. És així?

1. “Acollonir = acovardir = perdre el coratge = agafar por = Amb les amenaces d’aquesta gent s’haurà acovardit” (Diccionari de la Llengua Catalana)… Llengua, cal recordar-ho sempre, que es prohibida al Congrés i al Senat espanyols…i que els diputats o senadors que intenten emprar-la son silenciats i castigats.

2. ¿Està acollonit Pere Aragonés davant les pressions de l’establishment institucional, polític, financer, judicial, policial, mediàtic com, per exemple, La Vanguardia i El Periódico? ¿Te por de que si finalment es elegit  president de la Generalitat pel Parlament sigui perseguit pel règim espanyol com ho son els seus molt honorables predecessors Artur Mas, Carles Puigdemont i Quim Torra, fet que no es dona a cap democràcia ni, fins i tot, quasi a cap dictadura?

3. De l’acovardiment d’Aragonés pot passar-se a un cop d’estat a la catalana. Seria un cop d’estat si no es respecten els resultats electorals. Seria una manera de trencar les urnes on l’independentisme guanya amb majoria absoluta en vots (52%) i escons (74). El mandat del poble és que hi hagi un Govern i un programa independentistes. Els principals actors son ER i Junts, amb lleugera avantatge d’ER en un empat tècnic, i la CUP. Cal deixar constància de que el Regne Unit va aprovar la sortida de la Unió Europea amb el 51.9% dels votants. Sí, el 51.9% dels votants, no del cens. L’acovardiment i l’hipotètic cop d’estat català apuntats farien saltar pels aires la democràcia i el sobiranisme a Catalunya, i també l’ER actual.

4. Encetar a Catalunya una altra via governamental amb PSOE i Comuns estaria en la línia de les inoblidables i brutes 155 monedes de plata de Gabriel Rufián. Seria lliurar la sobirania catalana a les mans ultra centralitzadores del PSOE que accepta la monarquia imposada pel dictador Franco, que avala al campechano fugit per obscurs afers financers i de faldilles, que te uns personatges com Pedro Sánchez i Salvadora Illa que per activa, passiva i perifràstica elogien el sentit d’estat de l’ultraVOX. També seria posar la sobirania catalana en mans dels Comuns d’Ada Colau que, per mantenir-se com pèssima alcaldessa d’una Barcelona provinciana i decadent  acull satisfeta la complicitat i els vots de l’ultra Manuel Valls. El Comuns de Jéssica Albiach, la Quejica, que va posar en risc la llibertat dels altres diputats quan va mostrar públicament el seu “no” en el ple del Parlament que va aprovar les lleis del referèndum i de desconnexió. El seu lamentable gest té un nom que el sap tothom<.