1. Fets i no paraules deia el trist José Montilla (PSOE), llavors candidat a la presidència de la Generalitat. Inexpressiu Montilla, però gràcies a les conservadores portes giratòries, avui és conseller d’Enagas amb alta retribució.
2. Les utopies de Montilla i PSOE, partit fort del Govern espanyol, són fum. El partit de l’inconsistent Pedro Sánchez deia que era republicà i ara el PSOE defensa la monarquia imposada pel dictador Franco i avala al campechano fugit per embolics financers i de faldilles. Deia que era federal, però el PSOE practica una política ultra recentralitzadora en els àmbits institucional, competencial i econòmic. Diu que es un partit progressista però Sánchez elogia el sentit d’estat de VOX, partit ultra amb adn franquista. “El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975, i també és anomenada com a tal la ideologia en que es basa” (Real Academia Española).
3. El franquisme no desapareix encara de les institucions i de la societat espanyoles. Postfranquisme es “franquisme 2021”. Tot és criticable, ep!, en una democràcia. “Tot individu té dret a la llibertat d’opinió i expressió. Això comporta el dret a no ésser inquietat per causa de les opinions i el de cercar, rebre i difondre les informacions i les idees per qualsevol mitjà d’expressió i sense consideració de fronteres” (Declaració Universal dels Drets Humans. Article 19).
4. Pablo Hasél, però, és a la presó. El raper lleidatà ha penjat abans de ser empresonat un videoclip dedicat a Felipe VI per un discurs que ha fet aquesta setmana. El fill del fugat Juan Carlos I afirma: “Sense llibertat d’expressió i informació no hi ha democràcia”. Òndia!
5. ¿I que fer davant els discursos i les actuacions dels feixistes que ronden per Europa, Espanya, Catalunya? Carles Puigdemont, president català a l’exili, es fa seves a l’Europarlament unes paraules inspirades en Giacomo Matteoti: “Il fascismo non è un’opinione; è un crimine” (El feixisme no és una opinió; és un delicte). Matteoti és un polític italià assassinat pels feixistes el 10 de juny del 1924 després d’haver denunciat en seu parlamentaria el frau electoral realitzat pels jerarques feixistes.
6. A la llum del que s’ha exposat, ER pot fer saltar pels aires la democràcia i la sobirania de Catalunya si no es coherent amb els resultats electorals. Les urnes donen la majoria independentista en vots (52%) i escons (74), malgrat la repressió de l’annexionisme espanyolista. Per tant, hi ha d’haver un Govern i un programa independentistes pactat entre ER i Junts amb empat tècnic i la CUP. Per lògica, i a la inversa de la passada legislatura, les presidències de la Generalitat i del Parlament corresponen ara a ER i Junts. Però si ER opta per una entesa amb els partits del Govern espanyol (PSOE i Podemos) ho farà amb un executiu monàrquic, juancarlista, ultracentralista, espanyolista i falsament progre perquè blanqueja als ultres de VOX i de Manuel Valls.