Salvador Illa i Josep Borrell es troben be amb els partits amb adn franquisrta
El poderós aparell mediàtic del PSOE encara parla de l’efecte Salvador Illa, malgrat que el candidat de la borbònica Moncloa va d’una anunciada investidura fracassada a l’oposició amb VOX.
1. El suposat efecte Illa ha fracassat en l’intent de ser la nova Ines Arrimadas contra el sobiranisme català democràtic i pacífic. Ha obtingut tres escons menys, tres, dels que va tenir Arrimadas, la líder sense contingut polític d’un Ciudadanos en liquidació.
2. Illa ha fracassat en el seu objectiu, expressat durant la campanya electoral, de vacunar contra el virus del sobiranisme català per liquidar-lo. El virus resisteix. L’independentisme avui supera el 51 per cent dels vots i te més escons al Parlament que en la passada legislatura, malgrat la repressió de que és objecte pel règim espanyol del que Illa en forma part. Els unionistes illaistes no accepten que el sobiranisme / independentisme és una exigència democràtica de la majoria de la societat catalana. No es un suflé … a diferència del republicanisme i del federalisme del PSOE que “no estan ni se les espera”.
3. Malgrat tot, Illa, inconscient de quina es la seva situació, afirma com un mil homes que presentarà la seva investidura. Una investidura condemnada al fracàs perquè no pot comptar amb els 74 escons d’ER, Junts i la CUP, que son la majoria absoluta sobiranista. No pot comptar amb aquests 74 vots perquè el monclovita i borbònic Illa estableix un cordó sanitari a l’independentisme.
4. Illa pot fer bullir l’olla explorant un acord amb la dreta dura, ultra espanyolista, i d’adn franquista com PP, Cs i VOX. Hi ha vasos comunicants entre PSOE i VOX. Ambdós partits s’han repartit les despulles del desastre, també anunciat, de Ciudadanos. Cal recordar l’elogi de Pedro Sànchez i Salvador Illa al “sentit d’estat” de VOX. Un elogi que els governants i els polítics europeus no fan al feixisme, ni al nazisme, ni al franquisme.
5. El destí personal i polític d’Illa es anar a les files de l’oposició amb VOX convertint-se en el seu líder. Hi ha precedents. Artur Mas va ser el candidat mes votat en unes eleccions catalanes però no va assolir la presidència de la Generalitat perquè PSOE, ER i la llavors IC formaren un tripartit llarg i turbulent. Ernest Margall va ser el mes votat en les eleccions municipals a Barcelona però Ada Colau es alcaldessa degut el trifachito entre Comuns, PSOE i l’ultra Manuel Valls.
6. Una conclusió és que no hi ha un efecte Illa. Hi ha un defecte Illa. Consisteix en aquell defecte visual que distorsiona i manipula la realitat i les seves imatges.