1. “Per què votaré a ERC” és un article d’Eduard Voltas, periodista omnipresent als mitjans, publicat a elmon.cat. Hauria d’escriure ER (sense C) perquè així ho presenta aquest partit que prescindeix de la “C”, diuen, per eixamplar les bases. Pel mateix motiu rebutja l’oferiment de Junts per Catalunya per anar plegats a les eleccions. ER prefereix córrer el risc de que un partit espanyolista, com va passar amb Cs en les anteriors eleccions, tingui mes vots que Junts i ER per separats encara que Junts i ER plegats tingueren més escons que Cs. Aquest es un primer motiu per votar Junts que agrupi els vots sobiranistes que podrien perdre’s.
2. Junts aporta de manera indiscutible un projecte amb dos eixos substancials i implicats entre si: l’independentisme institucional, polític, social i econòmic; i la transversalitat arrelada en la societat catalana i amb projecció internacional. Aquest independentisme transversal és autènticament progressista perquè es basa en la democràcia, la llibertat, la solidaritat i la sobirania. El poble espanyol, no el seu reaccionari establishment, hauria de ser conscient que una victòria de l’independentisme exigent i sense renuncies a les urnes l’afavoreix perquè té una immensa càrrega alliberadora.
3. Les candidatures de Junts, liderades per Carles Puigdemont i Laura Borràs, són potents, molt més que les candidatures de tots els altres partits. Personalitats polítiques, cíviques, econòmiques i culturals indiscutibles, en formen part. Persones com Joan Canadell, Elsa Artadi, Jaume Alonso-Cuevillas, Meritxell Budó, Joan Puigneró, Lluís Puig Gordi, Damià Calvet, Josep Costa, Antoni Castellà, Jordi Monrós, Eduard Reyes, Pilarín Bayes, Magda Oranich, Ada Parellada, Joan Lluis Bozzo, Neus Munté, Marina Geli, Gemma Geis, Marta Madreñas, Ramon Tremosa, Albert Batet, Josep Andreu Domingo…
4. La figura estel·lar de Puigdemont destaca, entre altres, per dues circumstàncies. Una és la seva ingent i sistemàtica tasca que com exiliat i eurodiputat practica a favor de la projecció europea i internacional de Catalunya sense les servituds i la repressió del règim espanyol. L’altra circumstància és que Puigdemont és l’enemic número u a abatre pel règim post franquista (= franquisme 2021). Aquest fets fan que sigui encertat votar a Puigdemont i Junts.
5. També destaca Laura Borràs, la única dona que ara, en la Catalunya del segle XXI, pot convertir-se en la primera presidenta de Catalunya, un fet històric significatiu després de que hi hagi hagut fins ara 131 presidents de la Generalitat. Laura Borràs demostra cada dia des de fa molt de temps que és una dona d’alta cultura i de cultura del poble, de compromís cívic insubornable, d’excel·lent preparació, de gran capacitat dialèctica, de treball en equip, disposada als sacrificis que calgui. Cap dels seus contrincants, que es mouen entre el fang i els tòpics, li fan ombra.
6. Laura Borràs es una dona d’empatia intensa que, en el tram final de la campanya, pot ben acollir a altres respectables sobiranistes que estan instal·lats en petits grups, com el PDeCAT d’Artur Mas. Grups petits que no tenen presència assegurada al Parlament per la qual cosa els seus vots es perden i beneficien ni que sigui indirectament als partits espanyolistes com el PSOE del nefast ex ministre Salvador Illa obert al suport de l’ultraVOX, o els Comuns d’Ada Colau / Manuel Valls, o els franquistes PP i Cs que traspassen vots ultra dretans i espanyolitzats a PSOE i VOX.
7. Junts, del tàndem Puigdemont / Borràs, és la garantia de que Catalunya continuï tenint un govern independentista però més fort i cohesionat, amb millor gestió, amb una postura ferma i sense renúncies davant el Govern espanyol. Laura Borràs no acceptarà el vot de cap partit del repressor 155 per ser presidenta i, des d’ara, dona garanties de que amb una sòlid victòria de Junts no hi haurà un Govern tripartit autonòmic com hi hagué en el passat i que ara pot retornar segons les insinuacions de Joan Tardà i Gabriel Rufián.
8. Laura Borràs considera que és incoherent que ER digui que no pactarà amb el PSOE a Catalunya quan ER ha fet possible a Espanya la investidura de Pedro Sánchez i l’aprovació dels pressupostos estatals a canvi de res. Uns pressupostos que no son progressistes perquè no son justos amb Catalunya, incrementen en plena pandèmia les despeses armamentistes, les de la Casa Real i el sosteniment del campechano fugat. I han pactat una mesa de diàleg entre partits que no dialoga gens quan el que hi ha d’haver, com planteja Junts, és una mesa negociadora entre els Governs espanyol i català que tracti sobre l’amnistia i l’autodeterminació.
9. El suport d’ER al PSOE demostra la incoherència del partit de Pere Aragonés que es presenta com republicà i d’esquerres. És incoherent que un partit que es diu així doni suport incondicional a un PSOE que mai ha federat res i que ara és ultra centralitzador. Es incoherent que un partit que es diu republicà i d’esquerres doni suport a un PSOE que teòricament era republicà però que ara és el partit espanyol que avala mes la monarquia borbònica imposada pel dictador Franco i al campechano fugitiu per obscurs afers econòmics i de faldilles.
10. Laura Borràs, filla de l’1 d’octubre com els sobiranistes i tants i tants catalans, te el repte d’aconseguir que Junts, com partit que és confluència de molts, continuï essent la primera força independentista. Junts és el vot útil a favor de la democràcia, el progrés, la gestió solvent i transformadora, l’amnistia, el dret d’autodeterminació, Catalunya. El vot útil de la fermesa contrari a la resignació. El vot útil contra el sucursalisme dependentista monclovita i els incompetents com Josep Borrell i Salvador Illa que fan el ridícul a Europa. El vot útil contra l’ultraVOX i Manuel Valls que son blanquejats per Pedro Sánchez i Ada Colau.