Illa i Iceta amb PP, Cs, VOX en una manifestació ultra contra el sobiranisme català
Salvador Illa, candidat de la Moncloa en les eleccions del 14F en la, segons ells, “región catalana”, transgredeix un decàleg ètic polític. O no? Lectors i ciutadania, no els jutges espanyols, tenen el vot i la paraula.
1. Salvador Illa hauria de ser partidari d’una negociació entre els Governs d’Espanya i Catalunya en el marc de la Declaració Universal dels Drets Humans. Però ell només es refereix a diàleg i llei. Dialogar no és negociar. ¿I si la llei és injusta i inhumana? ¿Era possible un autèntic diàleg sota la legalitat franquista? Illa amaga que fins i tot la Constitució espanyola ha de ser interpretada i aplicada segons la mencionada Declaració (article 10.2) que reconeix els drets i llibertats de totes les persones i de tots els pobles, inclòs el català.
2. Illa hauria de defensar la democràcia per sobre de qualsevol unitat, sigui del règim espanyol o de la dictadura xinesa, imposada a la ciutadania i als altres pobles. La única via democràtica i civilitzada per resoldre aquest conflicte és el de les urnes i el respecte als drets d’opinió, expressió i manifestació.
3. Illa hauria d’haver defensat en el passat i hauria de fer-ho a partir d’ara les urnes i la bona gent que vota. Urnes i vots mai son delicte en una democràcia. Hauria d’estar en contra de la intervenció policial espanyola de l’1 d’octubre i de l’aplicació del repressiu 155.
4. Illa hauria d’expressar el seu desacord amb l’elogi que Pedro Sánchez fa del “sentido de estado” de l’ultraVOX. Un elogi que justifica el sentit d’estat de la dictadura franquista que tenia l’objectiu, entre altres, de liquidar la nació catalana.
5. Illa hauria de sumar-se al catalanisme polític i defensar la llengua catalana perseguida pel franquisme i pel post franquisme actual. En canvi, li sembla be que el català, com el basc i el gallec, estigui prohibit al Congres i al Senat d’Espanya mentre que, en contrast, el castellà és emprat com el català en el Parlament de Catalunya. La convivència lingüística es trenca en les institucions espanyoles, no en les catalanes.
6. Illa hauria de respectar la paraula donada i ser fidel al federalisme, al menys teòric, del seu partit. El PSOE, però, no ha federat mai res ni des de l’oposició ni des del Govern. Al contrari, ara practica una anti històrica ultracentralització. I en els programes que envia a les cases durant la campanya electoral no hi ha cap menció al federalisme, ni al confederalisme, ni a l’autonomisme. Només s’ataca el sobiranisme català democràtic, pacífic i legítim.
7. Illa hauria de respectar el seu compromís republicà, però ni defensa la República espanyola ni menys la República catalana. Les menysprea. Ell i el seu partit son servils servents de la desacreditada monarquia borbònica imposada pel dictador Francisco Franco en la persona de Juan Carlos I, pare de Felipe VI.
8. Illa, nefast ministre de Sanitat, hauria d’haver actuat be per combatre el coronavirus amb recursos econòmics, però ha destinat milers d’euros a avalar el campechano fugitiu per obscurs afers financers i de faldilles.
9. Illa hauria de fer gestos i actuacions d’humanitat a favor dels presos i exiliats polítics en be de la convivència que predica. Els exiliats son considerats demòcrates i pacífics a la Unió Europea on viuen en llibertat, però serien tractats como perillosos criminals violents sota el règim espanyol. Quin contrast! La convivència és impossible sense el retorn dels exiliats, l’alliberament del presos, el fi de la repressió, el tancament de les cloaques de l’estat i l’amnistia.
10. Illa hauria de demanar perdó i posar fi a la propaganda que el presenta com la vacuna contra el virus sobiranista. També el seu company Josep Borrell, en un míting ultra de Societat Civil Catalana, va animar a desinfectar Catalunya per liquidar el sobiranisme. Els terrorífics missatges d’Illa i Borrell sobre vacunar i desinfectar són vergonyosos. Fan tremolar els jueus que tenen familiars i amics que, en compliment de la legalitat establerta, foren gasejats en els camps de concentració.