“Somiem junts. El camí a un futur millor” es el darrer llibre del Papa Francesc, escrit en castellà, que farà goig a Laura Borràs (Junts per Catalunya) que amb el seu llibre “Filla de l’1 d’octubre” també fa una proposta per fer les coses de manera diferent i millor.

1. La coincidència del desig i el “junts” del Papa argentí i universal amb el desig i el “Junts” de la presidenciable catalana amb visió universal és potser casual però, com a mínim, significativa. “Soñemos juntos” presenta els pensaments, inquietuds i propostes més personals de Papa Francesc sobre la crisi del Covid-19 i el món que emergirà d’ella. Per sortir-ne millors, segons el Papa, hi ha un temps per veure clar, un temps per triar be, un temps per actuar en conseqüència, i cal atrevir-se a somiar.  

2. Francesc indica que la crisis de la pandèmia posa de relleu la crueltat i la desigualtat existent en el mon actual, però també  la capacitat de recuperació, la generositat i la creativitat de moltes persones per salvar la societat, l’economia i el planeta. El Papa ofereix una brillant i ferotge crítica als sistemes i ideologies que han  generat la situació actual… Una economia global obsessionada amb els beneficis, la indiferència al dany causat a les persones i al medi ambient, determinats polítics que fomenten la por dels seus pobles per augmentar el seu poder.

3. El Papa Francesc te un pensament especial per tots aquells pobles del mon que son llençats a les escombraries. Poposa un projecte per construir un món millor que col·loca els desfavorits i el planeta  en el centre d’un nou pensament. Mostra que quan els individus s’ajunten per actuar, malgrat les seves diferències, poden descobrir imprevistes i meravelloses possibilitats. En el mon post-Covid, segons Francesc, ni la tecnocràcia ni el populisme son vàlids. Només una política arrelada en el poble podrà canviar i millorar el nostre futur. 

4. Un apunt de la fe explícita de Francesc: “El cor del cristianisme és l’amor de Déu per tots els pobles i el nostre amor al proïsme, especialment pels necessitats”. I acaba el seu llibre amb una cita del poeta argentí Alexis Valdés sobre l’esperança…

“Cuando la tormenta pase
te pido Dios, apenado,
que nos devuelvas mejores,
como nos habías soñado”.