El CIS (Centro de Investigaciones Sociológicas), del ministeri de Presidencia del Govern espanyol, i l’establishment ultraespanyolista fan tot el que poden a favor del borbònic, juancarlista i monclovita Salvador Illa, candidat del PSOE en les eleccions catalanes.
1. L’aparell de l’estat està al servei d’Illa… Les institucions, la Moncloa, el sistema judicial, la caverna mediàtica subvencionada, la repressió, l’enquestador CIS. Però fins i tot la darrera enquesta del CIS, en el millor dels casos per l’establishment espanyol, no s’atreveix a donar una majoria unionista al Parlament de Catalunya. Ofereixen aquestes xifres: PSOE (35 escons) + CS (15) + VOX (10) + PP (7). Total 67 escons. La majoria parlamentaria es de 68 escons. També ofereixen aquestes altres xifres: ERC (33), JuntsxCat (27), CUP (11). Per la seva banda, Comuns (12)
2. Aquestes dades sospitoses del CIS mostren que el PSOE d’Illa vol fer el que la Inés Arrimadas feu en les anterior eleccions. Aspira a recollir els vots de la dreta espanyolista. Així el PSOE encara es dretanitza i s’espanyolitza més a Catalunya cercant vots de PP, Cs i, si s’eascau, de VOX. Tot val per salvar la unitat de “los hombres y las tierras de d’España” com es deia durant el franquisme i per combatre el sobiranisme català democràtic i pacífic.
3. Però és impossible que Illa sigui president de la Generalitat perquè cal esperar que l’ER de Pere Aragonés no li doni els seus vots. Una altra cosa es que el PSOE doni suport a Aragonès per constituir amb Comuns un tripartit autonomista que implicaria un retorn al passat superat per la història i la societat catalana.
4. I es d’esperar que els Comuns no pugin al carro de l’unionisme espanyolista (PSOE, Cs, VOX, PP).
5. També quedar clar que el CIS i la Moncloa intenten desdibuixar la potent imatge política, cívica, nacional i sobiranista de Carles Puigdemont / Laura Borràs / Junts per Catalunya que és la força que dona garanties de que no hi haurà un trifachito autonomista. Per això, CIS i Moncloa s’esforcen a explicar que el dilema en aquestes eleccions es juga entre ER i PSOE que, curiosament, son els partits que pactaren aprovar els pressupostos estatals que no son progressistes ni impliquen un suport econòmic just per a Catalunya. A mes, ni PDeCAT ni PNC obtenen representació parlamentaria. Només serveixen per enfortir l’unionisme.