“Per què soc cristià” és un breu decàleg que circula en aquest confinament epidèmic entre el Grup de Drets Humans de la parròquia de Sant Medir. És un text de Pere Lluís Font escrit fa temps però plenament vigent, i que una dels membres del grup guarda en el seu arxiu. Pere Lluís Font (Pujalt, Lleida, 1934) es catedràtic universitari, filòsof, teòleg. Autor de nombrosos llibres com “Cristianisme i modernitat” i “Sis assaigs de filosofies de la religió. Segueix el decàleg de per què soc cristià.

1. Perquè he estat educat en la fe cristiana i l’he assumida reflexivament i críticament. És casa meva i no tinc raons per anar-me’n.
2. Perquè la fe cristiana ha donat fruits admirables de santedat, d’una banda, i de creativitat cultural, de l’altra; i perquè és font de llibertat i de joia i la millor garantia del millor humanisme.

3. Perquè el cristianisme només és pensable en el marc d’una cosmovisió teista, i aquesta em sembla filosòficament més plausible que no pas la cosmovisió panteista o la cosmovisió atea.

4. Perquè el cristianisme és la coronació del monoteisme moral bíblic, que històricament és com un miracle (el “miracle hebreu”, que fa joc amb el “miracle grec”).

5. Perquè la figura de Jesús, tal com la presenten els evangelis, és tan extraordinària per la seva qualitat espiritual i pel seu estil de pensament i de vida, que em sembla la realització indepassable d’un ordre de grandesa diferent del material, de l’intel·lectual i fins i tot de l’estrictament moral. Una figura així em resulta absolutament
creïble.

6. Perquè el Déu de Jesucrist és com és: alhora el Déu de l’univers i el Pare (i Mare) que ens estima personalment a cada un més que nosaltres mateixos. Un Déu així mereix existir.

7. Perquè em sembla impossible que s’hagin equivocat en el seu discerniment tantes persones de tanta qualitat espiritual, intel·lectual i moral que al llarg dels segles s’han refiat de Jesucrist.

8. Perquè hi ha resposta possible a totes les objeccions intel·lectuals contra l’existència del Déu cristià, tant a les de sempre (la immanència i el mal) com a les específicament modernes (fetes en nom de la ciència o de l’humanisme).

9. Perquè hi ha resposta possible a totes les crítiques morals al cristianisme, les quals en una bona mesura poden ser assumides pel cristià (en realitat, són fruit del cristianisme mateix).

10. Perquè la fe cristiana, a més de tenir prou credibilitat intel·lectual i moral, resulta que és una aposta avantatjosa fins i tot en aquesta vida.
Coda. Per descomptat, crec dins l’Església, per l’Església i, si cal, malgrat l’Església.