1. Els denominats reis (o savis) d’Orient no tenen absolutament res a veure amb la Zarzuela i les despeses en armament, ni amb Abu Dhabi i els seus harems, ni amb Herodes que te un caràcter sense “cap escrúpol”, segons Joseph Ratzinger / Benet XVI.

2. Aquests personatges d’Orient són presentats en el relat evangèlic, una història amb llenguatge parabòlic, com bons, honrats, cercadors de la saviesa, oberts al misteri humà i diví. Abandonen el  confort de l’establishment i es solidaritzen amb l’infant que neix en un pessebre, els seus pares, els  marginats com els pastors. Tots viuen o mal viuen a la perifèria.

3. Pels cristians, el naixement, vida i mort de Jesús significa que el seu Déu vol viure en la humanitat, i que tots els homes i totes les dones tenen un valor infinit i han de ser tractades de forma respectuosa i digne. Tothom, com el fill de Maria, neix de l’esperit de Déu. Aquí rau l’esperança de la resurrecció o plenitud de vida.

4. Els tres reis o savis d’Orient és guien per l’estel que il·lumina el seu coneixement i les seves consciències. Estel i llaços grocs de solidaritat amb els exiliats, presos i perseguits polítics tenen encara especial significat ara i aquí, a la Catalunya del segle XXI. Estel i llaços grocs que cal liquidar segons els repressors. Els tres reis o savis no es deixen enganyar pels paranys d’Herodes, monarca corrupte i sense escrúpols. Un Herodes que per mantenir-se en el poder elimina competidors entre els que, segons ell, hi ha el Jesús acabat de nàixer. Jesús i els seus pares s’exiliaran a Egipte. Exili que tanta i tanta gent ha emprés arreu al llarg de la història, també ara i aquí.