Jesús neix a Betlem i es perseguit pel poder absolut i autoritari del rei Herodes com anys després ho és pel governador Pilat. No neix a la Zarzuela, ni a la Moncloa, ni al Tribunal Constitucional, ni al Tribunal Suprem

1.“Al bell mig de l’interrogatori de Pilat a Jesús sorgeix inesperadament la pregunta adreçada a l’acusat: ‘D’on ets?’. Els acusadors havien dramatitzat la seva petició de pena de mort per a Jesús…”. Així comença el llibret de Joseph Ratzinger / Benet XVI sobre “La infància de Jesús”.

2. El governador romà te potestat per decidir sobre la llibertat i la vida de les persones, i condemna a un home just i bo com Jesús de Natzaret perquè interessa a l’establishment. El Tribunal Suprem i el Tribunal Constitucional també poden condemnar polítics a la presó i perseguir-los a l’exili. ¿Actuarien el TS i el TC respecte a Jesús com ho fa el governador Pilat? Un governador  que es renta les mans amb aigua com un covard en un inútil intent de netejar-se la consciència i dormir tranquil encara que te molta por. (Mateu 27, 24 i Joan 19, 8). Tan mala consciència i tanta por te que la muller de Pilat li transmet sobre Jesús: “Desentén-te del cas d’aquest just. Avui, en somnis, he patit molt per causa d’ell” (Mateu 27, 19),

3. El “D’on ets?” de Pilat a Jesús enllaça amb el Nadal. Jesús, que viu Déu com a Pare, neix a Betlem, en una menjadora (Lluc 2, 10-12) entre marginats. Neix i mort fora de la ciutat, a la intempèrie. El sistema judicial no el protegeix. Ell i els seus pares son perseguits per un rei, Herodes. Van a l’exili d’Egipte fins la mort d’Herodes (Mateu 2,14). Segons Ratzinger, aquest rei és d’una crueltat inaudita (Mateu 2,16) i fa qualsevol cosa per salvar la seva corona. “Ell (el rei) raonava exclusivament segons les categories del poder (…) Cap escrúpol no hauria pogut aturar-lo”.

4. I es que la Pax Christi (pau de Crist) supera la Pax Augusti (pau d’August), explica el Papa Ratzinger…  “Allà on l’emperador es divinitza i reivindica qualitats divines, la política ultrapassa els propis límits i promet el que no pot complir (…) La pau de Jesús és una pau que el mon no pot donar. August pertany al passat; Jesucrist, en canvi, és el present i el futur”. El Déu de Jesús és el del Càntic  de Maria o Magnificat expressat en motiu del naixement de Jesús…  “La  meva ànima magnifica el Senyor (…) Les obres del seu braç són potents. Dispersa els homes de cor altiu, derroca els poderosos del soli i exalta els humils. Omple de bens els obres, i els rics se`n tornen sense res” (Lluc 1, 51-53)

6. Aquest és l’esperit del Nadal històric, de sempre i d’un altre Nadal groc. Groc d’alliberament, compromís, esperança. De solidaritat efectiva amb els marginats; els exiliats, presos i perseguits polítics; els que pateixen pel coronavirus i les seves conseqüències. ¿On està aquest Jesús profundament humà i que es dirigeix a Déu com Pare alliberador? Cal cercar-lo a Betlem. No al poder instal·lat al Palau de la Zarzuela, ni al Palau de la Moncloa, ni a les seus del Tribunal Suprem i del Tribunal Constitucional.