A les eleccions catalanes del proper 14 de febrer està en joc la “confrontació intel·ligent” proposada per Carles Puigdemont / Junts o el “pactisme màgic” plantejat per Oriol Junqueras / ER. David González s’hi refereix en un altre dels seus magistrals articles, “Un país condemnat a ser lliure”, a www.elnacional.cat

1. PACTISME MÀGIC. Alguns comentaris al respecte. Un cas  de “pactisme màgic” es, com fa ER, votar a favor d’uns pressupostos generals de l’estat que afavoreixen el règim borbònic, la Casa Real, el campechano fugat, la despesa militar, una forta recentralització…

2. CONFRONTACIÓ INTEL.LIGENT. Un exemple de “confrontació intel·ligent” es, com fa Junts, no votar els pressupostos d’un Govern espanyol que deixen la lluita contra la pandèmia en un segon pla i, com argumenta l’economista Xavier Sala-i-Martín, estableixen un acord PSOE / Podemos / ER que és nefast perquè “l’ultima cosa que volem és l’harmonització fiscal; nosaltres volem triar els impostos”. El Govern Pedro / Pablo, a més, manté la repressió, les clavegueres de l’estat, i no destitueix al tinent coronel Daniel Baena, de la Guardia Civil. 

3. LLIURES O ESCLAUS. La llibertat de les persones i de Catalunya també està en joc en aquestes eleccions del 14F. David González acaba així el seu article: “El 2021, l’any en què tornarem a néixer, l’independentisme haurà d’inventar un nou món. El millor -i el pitjor- de tot és que, com deia Sartre, estem condemnats a ser lliures. I, a més a més, amb motiu”. Podria fer-se una precisió. Condemnats a ser lliures es millor que condemnats a ser esclaus.