Nuria Marin i Miquel Iceta, la trista imatge del PSOE a Catalunya
Miquel Iceta i Núria Marin son la trista realitat del PSOEPSC. a Catalunya. Iceta és paràlisi, no renovació, obrir-se a l’ultra conservador i ultra espanyolisme Cs en liquidació. Marín és inestabilitat i crisi al partit, l’Hospitalet i la Diputació de Barcelona
1. El principal partit avui a Espanya, no a Catalunya, és el PSOE. La seva praxi està carregada de mentides populistes per consolidar l’establishment institucional i econòmic hereu del franquisme. Populisme: aprofitament demagògic de les aspiracions del poble per a obtenir un benefici.
2. El PSOE es presenta històricament com republicà, però no ho és ni en la teoria ni en la pràctica. El partit de Felipe González i Pedro Sánchez es decididament borbònic i avala el campechano fugat a causa d’obscurs afers econòmics i de faldilles. Aquesta és la monarquia imposada pel dictador Francisco Franco en la figura de Juan Carlos. A més, el PSOE incrementa les dotacions dels Pressupostos Generals de l’Estat a la Casa Real que no es precisament una família exemplar, i ho fa en temps de pandèmia!.
3. El PSOE es presenta històricament com federal, però és un federalisme sense contingut. Mai ha federat res ni des de l’oposició ni des del Govern encara que hagi disposat de majoria absoluta.
4. El PSOE és ultranacionalista. Al igual que PP, Cs, VOX i sectors de Podemos defensa Espanya com nació exclusiva a l’estat i nega el caràcter nacional de Catalunya. No reconeix que el dret d’autodeterminació es aplicable al poble català.
5. El PSOE es presenta com partit constitucionalista com PP, Cs, VOX i sectors de Podemos però aquests partits vulneren la Constitució perquè incompleixen els articles 10.2 i 96.1. Aquests articles estableixen que el text constitucional s’ha d’interpretar segons la Declaració Universal dels Drets Humans i el Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics. Aquesta Declaració i aquest Pacte estableixen que “tots els pobles tenen el dret de lliure determinació”. Així consta textualmente en el Boletín Oficial del Estado (BOE) 1977/10733 que es plenament vigent.
6. El PSOE es presenta com un partit que respecta les regles democràtiques. És mentida. Els GAL i les clavegueres de l’estat són radicalment antidemocràtics. El partit de Felipe González i Pedro Sánchez mai han demanat perdó pels GAL, pel qual alguns dels seus dirigents foren condemnats… i indultats, i avui encara manté les clavegueres de l’estat.
7. El PSOE te la crossa d’ER. El partit d’Oriol Junqueras, Gabriel Rufián i Pere Aragonès ho justifica dient que actua amb realisme i pragmatisme (?). Màgia il·lusionista de poca categoria que només serveix per retrocedir a l’autonomisme sense present i sense futur.