El conflicte Catalunya / Espanya, amb exiliats i presos polítics, pot ser objecte de reflexió cristiana. Jesús de Natzaret fou jutjat i condemnat per un sistema judicial injust. El text que segueix a continuació fou publicat el 9 de gener del 2019 en aquest blog i avui, tristament, encara es plenament vigent.
1. JESÚS CONTRA ELS MESTRES DE LA LLEI. El conflicte entre un sistema judicial injust i els justos perseguits és dona arreu i en tots els temps. També al segle XXI a l’estat espanyol. Jesús de Natzaret, un gran referent cívic i religiós, va tenir durs xocs amb els mestres de la llei. Jutges, fiscals, advocats de l’estat, tribunals són ara i aquí els “mestres de la llei” en terminologia evangèlica. Tots ells, com éssers humans, són sotmesos al judici del Déu de Jesús. El capítol 23 de l’Evangeli de Mateu presenta un Jesús amb paraules molt fortes contra “els mestres de la llei i els fariseus”. Els qualifica d’”hipòcrites”, “guies cecs”, ”estúpids”, “sepulcres emblanquinats”, “plens de maldat”, “serps”, “cries d’escurçons” .
2. JUTGES JUTJATS. Els jutges, injustos o justos, son jutjats pel Déu de Jesús. Déu misericordiós que pren partit a favor dels pobres, marginats, calumniats, perseguits, dels injustament exiliats o empresonats. Jesús ho adverteix: “Aneu amb compte amb els mestres de la llei (…) Seran judicats amb més rigor” (Marc 12, 38-40). El claretià Jaume Sidera escriu: “El mestre de la llei sap la llei de pe a pa. Ho sap i se n’aprofita. Té un ego molt inflat. La gent se’n refia. I tanmateix ell, tan piadós o tan digne, abusa de la bona fe de la vídua que li ha confiat l’administració dels seus interessos. Li espera un judici severíssim. Davant Déu és una gran patum d’aparença gloriosa per defora i totalment buida de dins…”
3. JESÚS CONDEMNAT PER UN SISTEMA JUDICIAL INJUST. Un sistema judicial injust contra dirigents cívics i polítics justos és una constant arreu i al llarg de la història. Dirigents democràtics i pacífics sense judici ni sentència són tractats com perillosos delinqüents violents. Segueix una consideració evangèlica. El sistema judicial, polític i religiós configurat per les autoritats jueves i les forces d’ocupació romanes varen prendre una decisió sobre Jesús. Decidiren, en nom de la llei establerta, detenir-lo, calumniar-lo, torturar-lo, vexar-lo, insultar-lo, jutjar-lo i condemnar-lo a mort de creu. Un sistema judicial injust va condemnar a un home just i bo com Jesús.
4. JESÚS I SOBIRANISTES PROCESSATS. Les narracions dels processament de Jesús i dels sobiranistes catalans ofereixen més coincidències. El procés contra els sobiranistes es basa en una construcció falsa de la realitat. I en el cas de Jesús? “Tot el Sanedrí buscava una falsa declaració contra Jesús per fer-lo morir, però no en van trobar cap, tot i que es van presentar molts falsos testimonis” (Mt 26, 59-60). A l’altra banda, representants del sistema establert és fan els indignats davant el plantejament sobiranista. El mateix succeeix en la farsa de judici contra Jesús. “El gran sacerdot s’esquinçà els vestits exclamant: Per què necessitem més testimonis? Què us en sembla?. Ells respongueren: mereix pena de mort!” (Mt 26. 65-66).
5. EL PROCÉS DE JESÚS. Joseph Ratzinger / Benet XVI reflexiona sobre aquests esdeveniments en la segona part del llibre “Jesús de Natzaret” i en el capítol 7 titulat “El procés de Jesús”. El Papa Ratzinger fa unes consideracions sobre aquest processament aplicables a Espanya i Catalunya. “En Jesús apareix l’ésser humà com a tal. En ell es manifesta la misèria de tots els colpejats i nafrats. En la seva misèria es reflecteix la inhumanitat del poder humà, que esclafa així l’impotent (…) Pilat s’asseu al setial del jutge i profereix la sentència de mort. Sabia que aquest Jesús no era un delinqüent polític i que havia de ser absolt (…) Com a prefecte, ell representava el dret romà sobre el qual es basava la pax romana, assegurada amb el poder militar. Però amb el poder militar, tot sol, no es pot establir cap pau. La pau es fonamenta en la justícia (…) Una absolució de l’innocent podia fer mal a ell personalment i podia provocar ulteriors molèsties i desordres que calia evitar. La pau va ser en aquest cas per a ell més important que la justícia (…) Així potser va calmar la seva consciència. De moment tot semblà anar bé. Jerusalem va restar tranquil.la. Però el fet que la pau, en darrera instància, no pot ser establerta contra la veritat havia de manifestar-se més tard”.