1.Tot terrorisme, tot crim, tota violència ha de ser condemnable. Tot. Vingui d’on vingui. Sigui islàmic, basc, espanyol, català… sigui judicial, policial, mediàtic, institucional. Atempta contra les persones, la democràcia, la convivència. Queda ben clar.
2. Ernest Lluch fou assassinat per ETA (Euskadi ta Askatasuna) el 21 de novembre del 2000, de nit i per l’esquena. Havia deixat el primer pla de l’activitat política i partidista el 1986 encara que va continuar tres anys mes com diputat a les Corts espanyoles.
3. Lluch fou ministre de Sanitat i Consum dels Governs de Felipe González entre els anys 1982 i 1986. Bon ministre de Sanitat en uns anys terribles.
4. Els GAL (Grupos Antiterroristas de Liberación) foren creats durant l’època governamental presidida per González mentre Lluch era un dels seus ministres. Aquests grups parapolicials realitzaren actuacions criminals entre els anys 1983 i 1987. Alguns dels principals dirigents dels GAL foren condemnats com responsables d’organització terrorista estatal arrelada a les clavegueres de l’estat. Foren condemnats amb penes suaus i aviat indultats.
5. Hi ha un històric crit de Lluch dirigit a simpatitzants etarres que intentaren boicotejar un míting electoral del PSOE el 1999 a Donosti. “Crideu més, que crideu poc, crideu, perquè mentre crideu no matareu”. Aquest crit dirigit a ETA hauria també de dirigir-se als GAL. ¿O no?
6. Ara, es recorden els 20 anys de l’assassinat d’Ernest Lluch. Alhora poden recordar-se tots els assassinats i el mal causat per ETA. També haurien de recordar-se tots els assassinats i el mal causat pels GAL. Avui sembla que ETA ha desaparegut del mapa. Però les clavegueres de l’estat d’herència franquista no han desaparegut de les entranyes del règim espanyol, ni amb el Govern del PP ni amb el Govern espanyol més progressista de la història del mon mundial integrat pel PSOE i per Podemos.
7. Els agnòstics recorden a Ernest Lluch. Els creients el recorden i preguen per ell. Tots els demòcrates estem en contra de tot tipus de terrorisme i de violència, i estem a favor del respecte i la promoció dels drets i les llibertats de totes les persones i de tots els pobles. ¿O no?