El cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona i president de la Conferencia Episcopal Española, també és interpel·lat pel Déu de Jesús que s’identifica amb els presos.

1. El cardenal espanyol Omella es troba com tots els catòlics en aquest 22 de novembre, darrer diumenge de l’any litúrgic, amb el fort impacte del judici final explicat en l’evangeli de Mateu (Mt 25, 31-46). Aquest episodi és aplicable de ple a la situació que viu Catalunya, i que pateixen els presos, exiliats i perseguits polítics catalans. Un episodi que penetra fins el més profund del cor dels creients, sobretot si tenen algun càrrec eclesial, i de les persones que sintonitzen amb el missatge de l’Evangeli.

2. Sobre aquests presos i exiliats polítics catalans, que són lliures a l’Europa democràtica, Omella es renta les mans com Ponç Pilat, el covard governador romà, davant les acusacions de l’establishment contra l’innocent Jesús. El cardenal manté un silenci polític distant sobre els perseguits i es nega a visitar els presos però actua com un polític servil amb el comportament del rei Juan Carlos fugat per obscurs afers econòmics i de faldilles.

3. En l’episodi evangèlic de Mateu, el Déu de Jesús beneeix als que visiten els presos i maleeix als que no els visiten. “Veniu, beneits del meu Pare… perquè era a la presó i vinguéreu a veure’m (…) Aparteu-vos de mi, maleits, perquè estava a la presó i no em vau visitar”.