1. El Col·legi electoral USA és tècnicament millorable però cal defensar-lo, sobretot davant les suposades “eleccions” en estats dictatorials, autoritaris o repressors. Aquests estats, inclòs el règim espanyol, no poden donar lliçons electorals a Nord Amèrica.

2. El franquisme, que imposa sense urnes la monarquia en l’avui fugat Juan Carlos I, i el postfranquisme (franquisme versió 2020), no poden donar lliçons. Reprimeixen per la via jurídico-policial l’exercici del dret d’autodeterminació. I es que es mantenen lligats i ben lligats al discurs de José Antonio Primo de Rivera, pronunciat el 29 d’octubre de 1933 a Madrid, en l’acte fundacional de Falange Española.

3. José Antonio, que continua enterrat en el lúgubre Valle de los Caídos que tan devotament agrada a Jorge Fernández Díaz, va dir aquestes inquietants paraules: “Para el Estado liberal sólo era lo importante que en las mesas de votación hubiera sentado un determinado número de señores; que las elecciones empezaran a las ocho y acabaran a las cuatro; que no se rompieran las urnas. Cuando el ser rotas es el más noble destino de todas las urnes”.

4. Hi ha estats estats amb “urnes rotas”… Quan no es pot votar entre monarquia i república o repúbliques. Quan no es pot votar sobre l’autodeterminació que es un dret dels pobles. Hi ha estats on el destí de les urnes es ser confiscades, o trencades…. “a por ellos”. On els que pacíficament voten son apallissats, els promotors de les eleccions estan a l’exili o a la presó. Això sí, aquests estats no tenen cap inconvenient en abraçar-se impúdicament amb règims dictatorials com Aràbia Saudia, o Xina, o Corea del Nord, o Turquia, o…