El doctor Joaquim Nadal i Farreras, també conegut com Quim Nadal, és un prestigiós historiador i escriptor, afiliat al PSC (PSC-PSOE) entre 1980 i 2015, es treu la mascareta en aquests diades de Tots Sants i de morts, de coronavirus i confinaments.

Quim Nadal es va afiliar al Partit dels Socialistes de Catalunya 12 dies després del Dia de Difunts o dels Morts (2 de novembre) del 1980. Fou el 14 de novembre d’aquell any, segons la seva biografia on consten  molts encerts i també amb algun fracàs notable. Va abandonar la seva afiliació 35 anys després, el 26 de setembre del 2015. Ara el Nadal documentat i brillant ha escrit l’article “El llibre del cementiri” a “Diari de Girona” (30 octubre 2020). Al cap de dos dies, 1 de novembre, es produeix un breu intercanvi de tuïts entre Nadal i un humil servidor, Oriol Domingo, responsable de www.avantguarda.cat. Segueix el diàleg textual que, per part del periodista que subscriu, pretenia ser respectuós i cordial.

–QUIM NADAL. “Cau un silencio reverencial. Es hora de dinar”.

–ORIOL DOMINGO. “Bon profit, Joaquim Nadal. No tothom podrà dinar tan be com tu i com jo. Confiem en els 10.000 soldats russos que fruit del complot entre els presidents Putin i Puigdemont venen a ajudar-nos segons la desprestigiada Guardia Civil dels franquistes Pérez de los Cobos i Baena”.

–QUIM NADAL. “Tu ocupa’t de tu que jo ja miraré de dinar també com tots els que han buidat els carrers”.

-ORIOL DOMINGO. “Malgrat el teu menyspreu, et desitjo un bon dinar. Bon vent i barca nova”.

–QUIM NADAL. “El menyspreu és la teva pràctica habitual que contemplo amb respecte”

(Bon vent i barca nova. De la cançó poètica d’Ovidi Montllor:

Au, adéu! Comence el meu comiat
a tot el temps passat.
Bon vent i barca nova!

(…) Au, adéu! Comence el comiat
i sóc nou arribat.
No me’n vaig; sóc qui torna.