“Què volen aquesta gent?” és un poema cantat, amb lletra de Lluís Serrahima i música de Maria del Mar Bonet. La cançó és del 1968, en ple franquisme, fou censurada, no es podia cantar en recitals ni ser emesa por la ràdio. Tracta sobre repressió policial, manca de llibertats, detencions arbitràries. “Què volen aquesta gent?” manté plena vigència, 52 anys després, en l’actual postfranquisme (franquisme versió 2020).

De matinada han trucat,
són al replà de l’escala.
La mare quan surt a obrir
porta la bata posada.

Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?

“El seu fill, que no és aquí?”.
“N’és adormit a la cambra,
què li volen al meu fill?”.
El fill mig es desvetllava.

La mare ben poc en sap
de totes les esperances
del seu fill estudiant
que ben compromès n’estava.

Dies fa que parla poc
i cada nit s’agitava,
li venia un tremolor
tement un truc a trenc d’alba.

Encara no ben despert
ja sent viva la trucada
i es llença pel finestral
a l’asfalt d’una volada.
Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?

Els que truquen resten muts,
menys un d’ells —potser el que mana—
que s’inclina al finestral,
darrere xiscla la mare.
Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?

De matinada han trucat,
—la llei una hora assenyala—
ara l’estudiant és mort,
n’és mort d’un truc a trenc d’alba.
Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?