1. Benvolgut Papa Francesc, no us fieu de Pedro Sánchez amb qui us reuniu el 24 d’octubre, festivitat d’un català universal com sant Antoni Maria Claret (1807-1870). El pare Claret, en la seva breu però intensa vida, mantingué una actitud activa a favor de les llibertats i contra tot tipus d’esclavatge. Va defensar la llengua del poble. Hom li ha atribuït, referint-se als predicadors en llengua castellana, aquesta afirmació: “Vosaltres prediqueu en castellà, però el nostre poble es condemna en català”. I, com no!, va morir a l’exili, acollit al monestir cistercenc de Fontfreda, prop de Narbona.
2. També en aquest any pandèmic, benvolgut Francesc, hi ha exiliats, presos i perseguits polítics catalans pel règim postfranquista que, en definitiva, és el franquisme del 2020. D’això no us en parlarà el president Sánchez. I si en parla ho farà d’una manera falsa com ens te acostumats perquè és un personatge que avui diu una cosa i demà la contraria. El president espanyol beneeix la repressió i els carcellers, però us dirà que està a favor de la llei. Es el discurs típic i tòpic dels règims dictatorials i autoritaris. Però amaga que la Declaració Universal dels Drets Humans predomina sobre tota llei i sobre qualsevol Constitució. I vos sabeu, benvolgut Francesc, que l’Església avala la resistència contra tota legislació que viola els drets de les persones i dels pobles.
3. Més exemples, o mal exemples. Pedro Sánchez es presentava fa temps com federal, encara que el seu partit mai ha federat res, i ara és fortament centralista i practica un autonomisme castrat. També deia que era republicà i ara és un ultra defensor de la desprestigiada monarquia espanyola i que justifica a Juan Carlos, imposat pel dictador Francisco Franco com rei que ara mateix és un fugat a causa d’obscurs afers econòmics i de faldilles.
4. Benvolgut Francesc, no es fieu, dons, de Pedro Sánchez. Només vol reunir-se i fer-se la foto amb vos per blanquejar la seva actuació política. Si, per motivacions diplomàtiques, l’heu d’escoltar… escolteu també, per motivacions evangèliques, als exiliats, presos i perseguits polítics catalans. Escolteu-los sense intermediaris tan si son creients com si no ho son. Tots ells son polítics demòcrates, pacífics, innocents. Son persones dignes. Alguns es confessen catòlics encara que es senten abandonats per la jerarquia eclesiàstica que opta per decantar-se pel poder polític espanyol. Altres no son creients però tenen un sentit cristià. I tots, tots, promouen i defensen la Declaració Universal dels Drets Humans de la mateixa manera que vos feu vostre aquesta Declaració en nom propi i de l’Església catòlica. Cordialment, en la pregària i el compromìs.