1. El ministre Salvador Illa (PSOE) està superat pel coronavirus, la seva difusió, les dramàtiques conseqüències sanitàries, socials, econòmiques. Reconeix que l’escenari és d’incertesa i inestabilitat. Però ha de tenir la valentia de dir en un estat espanyol tan borbònic, centralista i militaritzat que els tancs no combaten el virus ni el liquiden.

2. El maleit virus planteja el dilema de si prioritzar la salut o l’economia. La prioritat governamental espanyola, a la pràctica pressupostària, consisteix en la fabricació, compra i venda, fins i tot a dictadures, de tancs i més tancs. L’elevada despesa militar impulsada pel Govern espanyol, abans de PP i ara de PSOE/Podemos, tanto monta monta tanto, te la gravíssima conseqüència de disminuir el pressupost que hauria de destinar-se a combatre el coronavirus i la seva expansió, i a donar medis de tot tipus al personal sanitari, als treballadors amb risc de perdre la feina, als autònoms, als empresaris, a les empreses…

3. El prestigiós i documentat Centre Delàs (entitat destinada a l’estudi per la pau i el desarmament) posa el dit a la llaga. El seu darrer informe mostra que la despesa militar espanyola per aquest terrible i llarg any pandèmic del 2.020 és de 20.020 milions d’euros. L’import de les compres d’armament equival a les mesures socials addicionals anunciades per Pedro Sánchez. El cost d’un tanc de guerra equival a 440 respiradors mèdics. Els 2.100 milions d’aquest Programa Especial d’Armament podrien dotar el pressupost de 400 hospitals com el Clínic de Barcelona durant 10 anys.

4. Aquesta milionada, en les actuals circumstàncies dramàtiques, haurien d’haver-se destinat als àmbits de la salut, educació, laboral, serveis socials, la gent més vulnerable. Aquestes dades que afecten especialment al ministeri de Defensa, dirigit per la progre i social (?) Margarita Robles, son escandaloses.