El sistema judicial espanyol enderroca al president català per penjar unes pancartes de contingut constitucional

1. ¿Cansament general per les pancartes a favor de la llibertat dels presos polítics i els exiliats i la llibertat d’opinió i expressió segons la Declaració Universal dels Drets Humans, penjades per Quim Torra al balcó del Palau de la Generalitat, president ara inhabilitat o, millor, enderrocat?.

2. Altres atribueixen el cansament general a l’esgotament de l’actual règim postfranquista. Un règim que té les seves arrels en el franquisme. Una monarquia imposada pel dictador Francisco Franco. Una família reial que no és exemplar. Un campechano fugit i amagat per afers econòmics i de faldilles. Un sistema judicial desacreditat internacionalment. Existència de presos i exiliats polítics perseguits pel règim com perillosos criminals violents però que son respectats com demòcrates pacífics a Europa on viuen. Manteniment de la repressió judicial i policial, i també de les clavegueres de l’estat i de la caverna mediàtica. Fracàs de l’autonomisme castrat i d’un federalisme que mai ha existit. Manipulació dels autoproclamats constitucionalistes que amaguen que la legalitat establerta i la Constitució (article 10.2) ha d’interpretar-se obligatòriament de conformitat amb la Declaració Universal dels Drets Humans.

3. El president Torra ha penjat unes pancartes que defensen la Declaració Universal dels Drets Humans que, al menys teòricament, hauria de ser assumida per la Constitució espanyola. Però, ai las, resulta que el sistema judicial espanyol condemna el president de Catalunya per penjar una pancarta de contingut constitucional. ¿És que la Constitució es partidista, sectària, no neutral?

4. “Inhabilitar el president Torra per una pancarta és exagerat i em sembla una provocació a una situació ja prou complicada. S`ha de respectar sempre les decisions de la justícia. La junta electoral, però, no es un òrgan exactament judicial sinó administratiu”. Paraules de Manuel Castells, ministre d’Universitats.