1. El periodisme no morirà mai si hi ha llibertat d’opinió i d’expressió. O si es lluita a favor d’aquesta llibertat en qualsevol règim, des del monàrquic espanyol post franquista fins al turc. on s`atempti contra aquests drets i aquestes llibertats.

2. És democràticament incomprensible que el president de Catalunya, Quim Torra, sigui inhabilitat pel sistema judicial espanyol amb l’excusa d’haver penjar al balcó del Palau de la Generalitat una pancarta a favor de la llibertat d’opinió i d’expressió. A favor de l’article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans que el règim espanyol té el deure constitucional de complir (article 10.2).

3. L’artricle 19 de la mencionada Declaracio estableix: “Tot individu té dret a la llibertat d’opinió i d’expressió; això comporta el dret a no ésser inquietat per causa de les opinions i el de cercar , rebre i difondre les informacions i les idees per qualsevol mitjà d’expressió i sense consideracions de fronteres”. Qualsevol mitjà son les xarxes socials, els vells diaris de paper, les emissores de ràdio i televisió privades i públiques, els discursos polítics i cívics, les pancartes, també les penjades al balcó del Palau de la Generalitat.

4. El periodisme no morirà si hi ha llibertat. El periodisme mor sense llibertat i si no es respecten ni s’apliquen cadascun dels 30 articles de la Declaració Universal dels Drets Humans. Els jutges que criden “viva el rei”, el fill del Campechano fugit, també han de respectar aquests drets humans. «Visca la llibertat!»