Cal congratular-se de la tasca de www.catalunyareligió.cat i fer-ne un comentari cordial i, alhora, crític

1. Jordi Llisterri i Boix, un dels personatges claus d’aquesta web, signa “Petita história de Catalunya Religió”, un ben documentat i llarg article de 26.880 espais en que explica la seva línia informativa i editorial. Una de les idees mestres és aquesta: “Certs sectors de l’anomenat progressisme eclesial es focalitza excessivament en la crítica a aquells factors que grinyolen de l’Església. Sigui en l’àmbit de la disciplina eclesiàstica o de la doctrina. Fàcilment amb aquesta crítica necessària troba l’aplaudiment i l’altaveu dels mitjans de comunicació”.

2. Cal preguntar si és pervers aquest “progressisme eclesial” denunciat per Llisterri. ¿A qui es refereix? ¿A El Pregó? ¿A Cristianisme i Justicia? ¿A El Matí? ¿A Pregària.cat? Cal concretar noms perquè no és correcte fer acusacions genèriques des de la trona d’una suposada altura e imparcial ètica.

3. En tot cas, i com a confessió estrictament personal, deixo constància de la meva humil i breu participació periodística a catalunyareligió. Fou l’any 2014, entre el 23 de març (festivitat de sant Josep Oriol) i l’11 de setembre (Diada Nacional de Catalunya). El meu darrer text, ai las, portava per títol: “Rajoy, ¿amb el cor d’un sobiranista català?”. En aquells dies es parlava molt de transplantaments i també de la perversitat del sobiranisme català pacífic i democràtic. La idea de l’article era si el president espanyol acceptaria el cor d’un sobiranista català. L’interrogant encara és més vigent avui. En cas de transplantament, ¿acceptarien el campechano fugit, o el seu fill, o el president espanyol el cor d’un exiliat o un pres sobiranista català?.

Rajoy, ¿amb el cor d’un sobiranista català?

1. Mariano Rajoy ha fet unes consideracions sobre el transplantament de cor dels catalans per defensar la unitat d’Espanya.  ¡¡¡ !!!. Era el mateix dia de l’impressionant V dibuixada el 11S a la capital de Catalunya. Les paraules del president espanyol contrasten amb la postura sensata i cordial de Benet XVI sobre la donació d’òrgans.

2. Rajoy considera que la unitat és un actiu d’Espanya. Posa aquest  exemple: “La solidaritat del sistema nacional de trasplantaments fa possible que un andalús visqui amb un cor català o un madrileny tingui vida gràcies a la generositat d’un gallec”.

3. Des de Catalunya es podria explicar a Rajoy, si aquest acceptés escoltar i dialogar com es fa en les democràcies, que un català (autonomista, federalista, sobiranista) està disposat a que el seu cor visqui en un andalús, un espanyol, un basc, un àrab, un escocès, un anglès… Un sobiranista català, per exemple, considera que el sobiranisme és la manera més efectiva per ser lliure i solidari.

4. Sobre aquestes qüestions, el periodista Peter Seewald va preguntar a Benet XVI, quan Joseph Ratzinger era arquebisbe de Munich, si era donant d’òrgans. Ratzinger va contestar: “Sí, encara que suposo que els meus vells òrgans ja no seran molt sol·licitats”. El periodista va comentar: “Una idea emocionant. Un africà musulmà a Paris amb el cor del cardenal Ratzinger”. I el cardenal va deixar oberta aquesta possibilitat: “Podria ser…”

5. ¿Acceptaria Rajoy poder viure gràcies al cor d’un sobiranista català si alguna vegada necessita d’un transplantament de cor? ¿Acceptaria el president d’Espanya poder viure gràcies al cor d’un ciutadà d’una Catalunya sobirana? ¿Es constitucional?