1. “El dret garanteix la convivència”? Depèn. El dret franquista o post franquista, no. El respecte i la defensa dels drets humans de totes les persones i de tots els pobles és l’autèntica garantia de la convivència.
2. El respecte als drets humans no es dona en el règim post franquista espanyol. Els auto denominats “constitucionalistes”, des de PSOE a VOX, fan trampa. No citen ni compleixen l’article 10.2 de la Constitució que es clau: “Les normes relatives als drets fonamentals i a les llibertats que la Constitució reconeix s’interpretaran de conformitat amb la Declaració Universal dels Drets Humans i els tractats i els acords internacionals sobre les mateixes matèries ratificades er Espanya
3. El sobiranisme / independentisme català opta per la Declaració Universal dels Drets Humans. El “constitucionalisme” annexionista espanyol, no. Imposa la seva legalitat. No te cap escrúpol d’imposar-se públicament per qualsevol mitja per indecent que sigui… des dels GAL (terrorisme d’estat) del PSOE a les clavegueres d’estat (Kitchen) i la guerra bruta contra l’independentisme. Això trenca la convivència i viola els Drets Humans.
4. La inhabilitació d’un president de Catalunya per part del sistema judicial del règim post franquista amb l’excusa de que ha penjat una pancarta a favor de la llibertat d’opinio i d’expressió és d’una desmesura legal sideral. Injust. Incomprensible. Passa a les dictadures com Corea del Nord, Xina, Turquia…Això també trenca la convivència i vulnera els Drets Humans.
5. La mentida també trenca la convivència. Parlar de “polítics fugits”, com fan periodistes a La Vanguardia, és injust. El cas de Carles Puigdemont, per exemple. El president exiliat, no fugit, no s’amaga com tampoc s’amagava el president Josep Tarradellas a l’exili. Tothom sap on es Puigdemont i que fa. No cal ser confident dels serveis secrets franquistes peer saber-ho. Puigdemont és eurodiputat. Viu lliure a Bèlgica i a la Unió Europea. Es presenta sempre que es citat per la justícia europea que es justícia i no es com el polititzat, partidista i desprestigiat sistema judicial espanyol.
6. Un altre cas es el de Juan Carlos, imposat com a rei d’Espanya pel dictador Francisco Franco. L’emèrit i campechano es un fugat ben acollit en una monarquia dictatorial pels seus amiguets saudites. Això trenca la convivència i viola els Drets Humans.